Demografia de València Ciutat
València Ciutat és la comarca més poblada de tot el territori valencià, amb vora 800.000 habitants, tot i que noméss inclou el municipi de València, sent l’única comarca amb este cas. La comarca està delimitada per l’Horta Nord i l’Horta Sud en els seus punts cardinals, mentre que a l’est s’estén fins a arribar a les aigües del Mar Mediterrani. Al sud, València Ciutat abraça l’Albufera i, com a resultat, comparteix frontera amb la Ribera Baixa.
Encara que només inclou un municipi principal, València, també engloba diverses pedanies dins d’este municipi, com ara el Perellonet, el Saler, el Palmar, entre altres. Algunes d’estes pedanies es troben situades enmig de les altres dos comarques de l’Horta.
La ciutat està dividida en districtes i estos en barris, que al mateix temps es concentren en juntes municipals de districte, és a dir, en òrgans de gestió. Estos últims són Ciutat Vella, Russafa, Abastos, Patraix, Trànsits, Exposició y Marítim.
Història de València Ciutat
València va ser fundada pels romans l’any 138 a.C. Segles després (711 d.C) la ciutat va ser ocupada pels musulmans, aportant unes costums i una cultura diferent a l’anterior. No va ser fins a 1238 que Jaume I va reconquerir la ciutat. A més a més, València va ser des del 6 de novembre de 1936 fins a octubre de 1937, la capital de la II República espanyola.
Cal recalcar que anteriorment, València va ser també la capital de la ja extinta comarca de l’Horta de València, comarca que es va dividir en 1989 per a formar les comarques de l’Horta Nord, l’Horta Sud i la ciutat de València, que queda constituida com l’única ciutat-comarca de tot el territori valencià.
El nou mapa de les Comarques Valencianes editat per les Corts Valencianes l’any 2022, inclou la comarca de València Ciutat amb el seu nom en valencià.
Economia de València Ciutat
Es tracta d’una ciutat-comarca molt lligada a les PYMES (xicotetes i mitjanes empreses), amb una expansió considerable de les startups, un fort component turístic i una gran capacitat exportadora. Per altra banda, a València es reuneixen les principals institucions administratives de tota la Comunitat Valenciana.
Tot i això, el valencià continua tenint una forta presència en alguns barris de la capital, com és el cas de Benimaclet. A més a més, molts estudiants universitaris provenen de pobles i ciutats d’altres comarques, el que té com a conseqüència una presència més visible de la llengua en les zones properes als centres universitaris.
El 30 de novembre de 2016, la societat valenciana en general i València Ciutat en particular, aconseguiren que les Falles foren declarades Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO
I vosaltres, quins elements històrics, culturals, sociològics, políics o lingüístics destacaríeu de València Ciutat? Què és alló que considereu més important a l’hora de definir-la? Gràcies a les ciències socials i a La Comarca Científíca, podrem aprofundir més sobre els districtes i els barris que la formen.