Vídeos

TFG Com les estructures de poder del sistema capitalista i postmaterialista tenen incidència en la metodologia educativa? Una reflexió sobre la fina línia que separa el discurs docent modern i el postmodern

El TFG de la sociòloga i politòloga Esther Cuñat Mendoza està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Sociologia Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autora i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Cuñat, E. (2024). ¿Cómo las estructuras de poder del sistema capitalista y postmaterialista tienen incidencia en la metodología educativa? Una reflexión sobre la fina línea que separa el discurso docente moderno y el posmoderno. [TFG]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

TFG Esther Cuñat capitalisme i educació

Resum del TFG de Sociologia d’Esther Cuñat Mendoza

L’estudi analitza com les estratègies educatives i les pràctiques de socialització dels docents influïxen en la mentalitat de les noves generacions. Destaca la importància de l’educació primària en la formació d’identitats i habilitats socials en una societat contemporània individualista i postmaterialista.

Compara perspectives entre docents retirats i nous, avaluant l’impacte de les tecnologies i mètodes pedagògics moderns. Utilitzem entrevistes en profunditat per a entendre les narratives i objectius dels educadors, revelant que els nous docents, immersos en un sistema neoliberal, perpetuen sense adonar-se ideologies neocapitalistes i postestructuralistes en les noves generacions. L’educació es privatitza a través de tecnologies dominades per multinacionals com Microsoft i Google. Malgrat l’impuls del treball cooperatiu, es perpetuen sistemes d’especialització fordista.

A més, l’enfocament en la salut mental i la responsabilitat afectiva, encara que positiu, prioritza la funcionalitat i la resiliència, deixant de costat la complexitat emocional. Finalment, es qüestiona com estos factors afectaran les estructures socials neoliberals i la seua capacitat d’autoreproducció.

TFG Antifeminisme en l’esfera digital. Estudi exploratori d’actituds en l’estudiantat universitari.

El TFG de la sociòloga Laura Fortea Zettl està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Sociologia Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autora i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Fortea, L (2024). Antifeminismo en la esfera digital. Estudio exploratorio de actitudes en el estudiantado universitario. [TFG]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

Resum del TFG de Sociologia de Laura Fortea Zettl

El present treball se centra en explorar les actituds de l’estudiantat universitari respecte als valors i idees del feminisme. El seu objectiu és contribuir a un fenomen social emergent i de preocupació sociològica relativament recent com és l’auge de l’antifeminisme i en concret la influència dels discursos presents en l’esfera digital en la joventut. A través de la tècnica de l’enquesta, es duu a terme un estudi exploratori enfocat l’estudiantat de diversos graus universitaris recol·lectant dades sobre les seues actituds cap a memes i discursos antifeministes presents en les xarxes socials que pretén servir de base per a futures investigacions relacionades amb la misogínia, la manosfera i les noves formes de violència digital. El treball proposa que variables com el gènere o la formació en igualtat poden ser factors que modulen la proliferació d’actituds oposades o negatives a la igualtat de gènere. En este sentit, es van trobar diferències significatives sent les dones i els estudiants amb formació en igualtat els qui van mostrar actituds més favorables cap al feminisme. Analitzar les raons subjacents a este fenomen pot ajudar a dur a terme polítiques educatives més eficients que servisquen com a desarticulació als discursos misògins i d’odi que semblen estar infiltrant-se en la joventut.

Utilitzem cookies per a assegurar que et donem la millor experiència en la nostra web. Si continues fent ús d’este lloc, assumirem que estàs d’acord amb això.  Sabes més