Vídeos

De Sentit Comú 2×01 | De LA FLAMA a MEDITERRÀNIA

Quina relació guarda la música i la sociologia? En este primer capítol de la segona temporada de «De Sentit Comú» analitzem la societat valenciana a partir de la seua música. Des de les ciències socials sabem que la cultura és l’espill de la societat i que la música, com a part d’esta, no n’és una excepció. Ens preguntem si la societat i els seus canvis queden reflectits o representats en la producció musical.

Javier Cencillo i René Gil (ambdós sociòlegs i politòlegs) de La Comarca Científica parlen amb la música Monty Peiró (psicòloga i antropòloga), creadora del web #Pioneres i amb el sociòleg Rafa Xambó, músic i expert en mitjans de comunicació valencians.

Veure més“De Sentit Comú 2×01 | De LA FLAMA a MEDITERRÀNIA”

TFG Canvi de llengua i política lingüística al País Valencià en 2021

El TFG de la sociòloga i politòloga Olatz Ibarluzea Sória està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Sociologia Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autora i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Ibarluzea, O. (2023). Canvi de llengua i política lingüística al País Valencià en 2021. [TFG]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

OLATZ IBARLUZEA SÓRIA

Resum del TFG de Sociologia d’Olatz Ibarluzea Sória

El treball analitza el bilingüisme social que es viu al nostre territori i en quina mesura les estructures i forces al darrere possibiliten un manteniment o canvi de llengua al valencià. La situació lingüística al País Valencià es troba sotmesa a processos de minorització que la situen en un ordre inferior dins la jerarquia establerta l’Estat espanyol. Primerament, es fa un repàs per alguns dels conceptes que han servit, durant dècades, per estudiar l’evolució de la nostra llengua, com són el de normalització, substitució o interposició lingüística. A més a més, partim de la teoria dels camps i el mercat lingüístic de Bourdieu, del qual se’n deriva un concepte central en aquesta investigació: l’habitus. A continuació, observem l’evolució de l’ús del valencià al carrer al llarg d’una sèrie temporal, i contrastem quins són els factors sociodemogràfics que més condicionen el compromís en la llengua. Més endavant, ens aproximem al context de polítiques neoliberals d’opressió lingüística mitjançant els conceptes de governamentalitat i necropolítica i, per acabar, elaborem dos models a través d’una regressió logística binomial a partir dels quals definir el perfil de parlant més lleial.

Per al desenvolupament d’aquest trebal hem utilitzant les dades de l’Enquesta d’Ús i Coneixement del Valencià del 2021, realitzada per la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme a càrrec de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.

Utilitzem cookies per a assegurar que et donem la millor experiència en la nostra web. Si continues fent ús d’este lloc, assumirem que estàs d’acord amb això.  Sabes més