L’agenda 2030 pot ser la guia per fer front a la pandèmia mundial de la Covid-19, la qual ha afectat socialment i econòmicament al món tal com el coneixem. Diuen que el virus no entén de territoris, però el que sembla clar és que les seues conseqüències sí ho faran.
L’agenda 2030 pot ser la guia per fer front a la pandèmia mundial de la Covid-19, la qual ha afectat socialment i econòmicament al món tal com el coneixem. Diuen que el virus no entén de territoris, però el que sembla clar és que les seues conseqüències sí ho faran.
⚠ Recorda citar l’autora i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!
De Sousa, A (2019). El derecho a la ciudad como paradigma y su aplicación al Plan de Movilidad Urbana Sostenible de València [TFM]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.
Resum del TFM de sociologia d’Ana de Sousa
El present TFM de sociologia presenta una anàlisi del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de la ciutat de València i ho fa amb l’objectiu de valorar a quin nivell este aconsegueix incorporar els conceptes i criteris que trobem baix el paradigma del dret a la ciutat.
El dret a la ciutat i drets humans
Per tal de desenvolupar l’anàlisi, el treball comença justificant, primer que tot, la importància d’entendre, desenvolupar i assentar el concepte de dret a la ciutat. En este sentit, i amb l’objectiu de reivindicar la importància d’este concepte com a marc de referència sobre el que pensar els drets humans en la ciutat, en el primer capítol del treball trobarem una anàlisi on s’estudia la relació que existeix entre les ciutats, en quant escenari principal i majoritari on es desenvolupa la vida humana en l’actualitat, i el nivell de compliment/incompliment dels drets humans en estes.
Una vegada que ha quedat justificada la necessitat de treballar pel desenvolupament d’un paradigma com el de dret a la ciutat que possibilite l’aplicació pràctica dels drets humans en entorns específics com són els grans assentaments humans, en el segon capítol es desenvoluparan dues tasques. En primer lloc, es presenta una revisió de les idees que els i les principals autores de la temàtica han vingut aportant als darrers anys a esta construcció conceptual del dret a la ciutat.
En segon lloc, serà gràcies a esta revisió bibliogràfica prèvia, i als principis que d’esta s’extrauran, que es presentarà una proposta que tracta de ser una mena de ferramenta de control, test d’estrès, pensada per a poder ser aplicada en l’anàlisi de polítiques o plans concrets per tal de poder valorar l’adequació d’este pla o política analitzada als principis fonamentals del dret a la ciutat. En este segon capítol, es prestarà especial atenció al risc de perdre la capacitat transformadora del paradigma de dret a la ciutat en el cas de que este paradigma començara a buidar-se de contingut, o a ser malinterpretat per tal de convertir-lo en una ferramenta al servei de interessos llunyans a la defensa i promoció dels drets humans.
Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de la ciutat de València
Per últim, i una vegada que ha sigut construït el marc de referència conceptual del paradigma de dret a la ciutat, en el tercer i últim capítol s’analitzarà, aplicant esta mena de ferramenta de control proposada en l’anterior capítol, el nivell de presència real dels principis que conformen el paradigma del dret a la ciutat en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de la ciutat de València.
Utilitzem cookies per a assegurar que et donem la millor experiència en la nostra web. Si continues fent ús d’este lloc, assumirem que estàs d’acord amb això. Sabes més
📕🚫 Negacionisme de gènere | Desmunta l'antifeminisme amb la ciència social
➡︎ Qui impulsa el negacionisme de gènere?
➡︎ Per què ataca el feminisme?
➡︎ Quins factors provoquen que el patriarcat, com a estructura històrica de dominació, encara siga negat per tanta gent?
✅ Alexis Lara posa el negacionisme en el punt de mira sociològic al llibre: «Negacionisme de gènere. Auge, expansió i mites de l’antifeminisme».
✍️ Pròleg de La Gata d’Schrödinger.