Una entrevista indispensable per a descobrir què és la Psicologia, amb la psicòloga de València Ciutat, Elena Sampedro.
El psicòleg rus Lev Vigotski, desconegut al món occidental fins a 1960, explicava que “és a través d’altres que ens convertim en el que som”.
Una bonica forma d’explicar com el nostre desenvolupament com a persones és més una qüestió del grup humà en que ens movem que no pas una qüestió individual.
Benvinguts a La Comarca Científíca.
Perfil de l’entrevistada
Elena Sampedro va nàixer a València (València Ciutat), a l’any 1993.
És Psicóloga i actualment treballa amb gent amb trastorns mentals i els seus familiars, en una xicoteta associació de Catarroja (Horta Sud).
Què és la psicologia? Entrevista a la psicologa valenciana Elena Sampedro. València (València Ciutat)
- Hola Elena. D’una manera molt resumida, què és la Psicologia?
Hola Alexis.
La psicologia tracta d’entendre el comportament de les persones en qualsevol situació. És a dir, la psicologia és la ciència que estudia el comportament i els processos mentals tant dels individus com dels col·lectius.
- “Ei, no em psicoanalitzes…” És una frase que els psicòlegs haureu escoltat més d’una vegada. Per què creus que es repeteix tant?
Això deu ser per la desinformació que hi ha. Hi ha moltes persones que – encara que tinguen molta curiositat per la ment – tenen moltes creences que estan fora de context.
No sé si per programes de televisió, revistes… Tot el que ens arriba dels mitjans de comunicació sobre allò que és la psicologia. I per tant hi ha gent que pensa que en la psicologia llegim la ment o alguna cosa així, i no és cert per a res.
- “La ola” és una de les pel·lícules més vistes en Alemanya. Què podem aprendre de psicologia social en aquesta pel·lícula?
Doncs efectivament, “La ola” és una pel·lícula que reflecteix molts conceptes que es treballen en psicologia de les masses, com pot ser el lideratge, la influència dels iguals, i un concepte que es diu identitat social.
Aquest últim ocorre quan un individu, que es sent que forma part d’un grup, crea vincles amb la resta i tota acció i tot pensament es va contagiant d’uns a altres, encara que entre ells no tinguen res a veure com podria ser, per exemple, l’afició d’un equip de futbol.
- Són molts els experiments psicològics que han generat resultats sorprenents i que hui en dia seria impossible tornar a aplicar pel codi ètic. Quin destacaries? Podries resumir-lo?
Doncs sí, en nom de la psicologia s’han fet autèntiques barbaritats. Un dels experiments més famosos és el de la presó de Stanford. Va consistir en què agafaven a un grup de subjectes qualsevol i els dividien entre presoners i carcellers per a estudiar el compliment d’un rol determinat.
Al cap de tres dies van haver de cancel·lar l’experiment per la quantitat d’abusos i d’agressions que van tindre lloc per part dels carcellers als presoners.
- El psicòleg Stanley Milgram deia que “la desaparició del sentit de la responsabilitat és la major conseqüència de la submissió de l’autoritat”. Què vol dir açò?
Això vol dir que hi ha vegades que per a evitar la tensió que ens provoca prendre una decisió difícil, preferim que eixa decisió la prenga un altre per a reduir sentiments de culpa o bé de malestar.
Això és el que molts autors expliquen com a la base de l’obediència i de l’alineament social.
- Per concloure Elena, com a veïna de València, quins elements hauríem de tindre en compte a l’hora de definir la personalitat valenciana?
A veure, parlar de la personalitat de València és complicat perquè cal tindre en compte una llista enorme de factors que determinen eixa personalitat. Serien
- Els factors situacionals.
- Els factors culturals.
- Els factors individuals de cadascuna de les persones que habiten i que a més estan en constant interacció i evolució. Per tant s’haurien d’estudiar cadascú d’ells amb més detall.
En La Comarca Científica volem saber la vostra opinió
Què és la psicologia per a vosaltres?
Quins elements destacaríeu de la personalitat dels habitants de la vostra comarca o localitat?
Jo diria que els valencians han estat bastant mesinfots durant anys, però que per alguna forma o altra la nostra personalitat està canviant. Pot ser ens sentim més orgullosos d’allò nostre i ens estimem més que abans.
Hola Neus. Gràcies pel teu comentari.
La identitat valenciana és una qüestió de llarg recorregut. A la Transició i a la famosa Batalla de València del mateix període hi hagué molta polèmica al respecte.
A veure si algú més s’anima a comentar i podem tindre un debat al respecte. És un tema que estaria bé abordar amb més profunditat en un futur.
Pingback: Ganar las Elecciones Municipales | ¿Cómo debemos prepararnos?