Què és la història?

Amb l’entrevista a l’historiador David Pous de la Ribera Alta, descobrirem què és la Història i quin és el seu camp d’estudi.

“Em veig en el deure de referir tot allò que se’m compta, però no a creure-ho tot al peu de la lletra. I això és aplicable a la totalitat de la meua obra”.

Així es referia Heródoto, i ja en el segle V abans de Crist, a la parcialitat de les seues fonts. 

Benvinguts a La Comarca Científica.

Perfil de l’entrevistat

David Pous va nàixer a Algemesí (Ribera Alta), l’any 1990. És historiador i forma part activa de les tradicions culturals del seu poble, participant del ball dels Tornejants a les Festes de la Mare de Déu de la Salut.

En aquesta entrevista, La Comarca Científica tractarà de respondre a la pregunta “Què és la història?” a través de diverses preguntes del sociòleg Alexis Lara.

Què és la història? Entrevista a l’historiador David Pous. Algemesí (Ribera Alta)

• Hola David, la primera pregunta que et faig és molt senzilla. Què és la història per a un historiador?

Hola Alexis, com va?

Bé, no sé si per a un historiador, o per a tot historiador. El que puc parlar és què és la història per a mi. Inclús el terme s’ha analitzat des de nombrosos punts de vista i el seu estudi aplicat a les universitats és realment recent, si més no, de segle XIX amb la Revolució Francesa, però sobretot de principis del segle XX. Per a mi la història és aquella finestra que obrim per apuntar-nos a la immensitat de la humanitat en tots els seus aspectes des de la prehistòria fins el recent triomf de Donald Trump o les crisi de refugiats, als esdeveniments més famosos i a les vides més anònimes.

És, en definitiva, aquell passat que ens ajuda a comprendre el present i  construir el futur. És sobretot preguntar-se en tot moment el per què de les coses i buscar la seua explicació fent la mirada enrere.

• Sol dir-se que el poble que no sap la seua historia, està condemnat a repetir-la. A què es refereix aquesta dita?

Digam-ne que l’ésser humà funciona a partir d’habits que ha anat adquirit mitjançant l’ús de la memòria. Ara cal plantejar-nos: si nosaltres mateixos no tinguérem memòria de les coses, no haguérem après i no recordàrem com fou la vida ahir mateix, com podríem viure? Doncs cal aplicar la mateixa lògica a les societats actuals: com pretenem viure i avançar si no tenim memòria? Si no recordem quina evolució ha sofert la terra que ara xafem?

• És la història una narració dels fets ocorreguts de manera única i verdadera i en la que tots hi estan d’acord?

Ni molts menys! El problema fonamental és que la història naix a l’Europa central decimonònica com una disciplina científica amb un fort component centralitzador al voltant d’Europa. Nosaltres tenim com a grans esdeveniments de la història global aquells amb un marcat contingut europeu. Per posar l’exemple d’alguns: la Revolució Industrial, la Revolució Francesa, el “descobriment” d’Amèrica, etc.

Però són aquests els esdeveniments clau i objectius per a tot el món? Si li preguntéssim a un xinès, no és cert que en el seu mapa històric conceptual, les grans dinasties ocuparien un lloc central? I que hi ha d’un angoleny? Que opinarà un mexicà del “descobriment”? I un afganès al voltant de la incessant colonització europea?

És cert que tot açò és força complicat, però la història consisteix en això, en comprendre i assomar-se a una immensitat impossible d’abraçar, amb sistemes de valors que no entenem i a partir d’una visió europea molt pròpia, que no per ser imposada com a hegemònica ho és. Al fi i al cap, tot depèn del punt de mira que agafem per veure les coses. No t’has preguntat mai per què als mapes mundi, Europa està just al centre?

• La historia l’escriuen els vencedors, deia George Orwell. Què de cert hi ha en aquesta afirmació?

Hi ha tot de cert. De fet la història és així de cruel. És millor si açò ho explique en un breu exemple que segur que entendràs. Per tots és sabut que Jaume I va aconseguir la rendició de València allà pel setembre de 1238 i que el 9 d’octubre va entrar a la ciutat. Curiosa fita aquesta, doncs sabem exactament per on ho va fer, en quina torre va penjar el famós penó de la conquesta i on va fer la primera missa, i tot açò ho celebrem cada 9 d’octubre amb una forta joia.

Però què sabem dels musulmans que aleshores vivien a València? Molts desconeixen la vida del governador musulmà, de la seua vida, dels seus tractats o del seu passat. No ha quedat res, més enllà d’algun poema oblidat per la memòria col·lectiva d’allò que fou València abans de 1238.

Simplement, s’ha esborrat tot, no ens queda més que certa al·lusió a la toponímia que ens recorda que llocs com Algemesí foren habitats un dia per aquesta gent, que no considerem ni els nostres avantpassats. Un clar exemple de qui i com s’escriu la història, que potser aplicat a tots els casos que coneguem.

El ben cert és que la història se composa de la superposició de capes que donen com a resultat el que ara som. Evidentment, som i serem una amalgama de segles i segles d’història, cultures, llengües, gent de diverses procedències, etc., una sort de factors que han donat com a resultat el que som i la societat  que tenim.

• Per concloure David, com a riberenc i algemesinenc que eres, quins serien per a tu els tres moments més importants que han marcat la història recent d’Algemesí?

Segurament siga aquesta la pregunta més difícil. Resumir en 3 moments, tota la història d’Algemesí és un risc incòmode per a qualsevol historiador. Què és allò important? Com ja he repetit, tot depèn del punt de vista.

Si tinguera que triar 3 moments importants per a Algemesí (qui té una aparició tardana al Llibre del Repartiment, degut a la seua pobra significació al segle XIII posteriorment a la conquesta jaumina), podrien ser per la seua significació política i el ressò que posteriorment han tingut:

1. La independència respecte de la Vila d’Alzira, derivat del treball del síndic Bernat Guinovart, al 1574 de la mà de Felip II, tot convertint Algemesí en Universitat.
2. La conversió d’Algemesí en Vila Reial en 1608 derivat del treball de Domenec Gamieta, per part de Felip III, tot dotant-la d’un sistema d’insaculació per a l’elecció de càrrecs públics.
3. La restauració de la democràcia amb el primer govern d’Independents per Algemesí de Joan Girbés, al 1979.

En La Comarca Científica volem saber la vostra opinió

Què és la història per a vosaltres?

Quins moments històrics destacaríeu en la vostra comarca o localitat?