La publicació d’estre treball en la revista Esbossos Socials ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la UV i La Comarca. Associació Divulgativa de Ciències Socials.
⚠ Recorda citar l’autoria del text si l’utilitzes en les teues investigacions!
Albelda, A., Esteban, M., Patón, M. i Miralles, A. (2018). “Educació i perspectiva de gènere: Reflexions sociològiques sobre el feminisme i l’ensenyament”. Esbossos Socials. Estructura Social del País Valencià, nº 1, e23
Resum
Des de un temps enrere fins avui en dia, s’ha anat incrementant la importància d’una perspectiva feminista en el nucli de la nostra societat, necessària per a una societat més igualitària, i sobretot, en els nostres joves, ja que segons els valors en els quals s’eduquen aquests, serà la societat, en un futur, més pròxim del que sembla. Una forma directa de poder arribar a conscienciar de la importància d’aquest fet a tots i totes, especialment als homes, és a través de l’educació en l’escola tant en estudis primaris com secundaris, així com en l’educació superior a les nostres universitats.
Hi ha estudis que posen en relleu la importància de l’educació per la vinculació que s’estableix amb la presa de consciència feminista i, com alhora, el moviment feminista ha sigut un dels grans transformadors de la nostra escola (Barffusón, Revilla i Carrillo 2010). S’observa com el moviment feminista està present en molta literatura del segle XX i XXI, i també és un motor de canvi d’especial importància en el nucli concret del País Valencià.
En el moment de parlar del nivell d’estudis, trobem diverses investigacions com la de Bouquet (2011) o la de Camarena i Saavedra (2017) que recalquen la importància i vinculació dels estudis superiors amb la perspectiva de gènere. D’altra banda, també es recalca la seva importància en els estudis secundaris, ja que és en aquest moment on es dóna el segon període de socialització més important que modela els homes i les dones del futur. S’ha d’aconseguir un espai escolar lliure de violència, no només física, sinó també simbòlica, que es done als currículums escolars i als anomenats currículums ocults, com indiquen al seu estudi Zapata i Ayala (2014).
Així doncs, i prenent com a referència l’Enquesta de Valors de la Comunitat Valenciana (2017), i aplicant tècniques d’anàlisis bivariable i multivariable, intentarem establir les relacions que es donen entre el nivell educatiu i els valors igualitaris que promou el feminisme. Tot això, amb l’objectiu d’observar si elevats nivells educatius impliquen més valors igualitaris entre gèneres, reduint així l’imaginari dels privilegis que posseeixen els homes a l’hora del treball remunerat i el biaix de gènere que pateixen les dones en la feminització del treball de la llar.
