El 2020 està sent un any complex i el CIS Valencià no podria ser menys, també condicionat per l’àmbit de la salut. Al plànol polític ho veiem, a l’àmbit de l’Estat espanyol, a més amb un govern recentment constituït i que, per primer cop, és un govern coalició. Amb tot això, des d’inicis de l’any estem travessant una pandèmia mundial que continua deixant xifres preocupants. I, a més, assistim a una alarmant presència de l’extrema dreta, tant a les principals institucions democràtiques, com a les mobilitzacions polítiques, immersos en un moment en que veiem amb dubtes el futur de l’economia.
Tot això que es relata forma part del nostre entorn i ens afecta, però el CIS Valencià de La Comarca Científica aterra a la realitat més pròxima a nosaltres, amb el propòsit d’analitzar el comportament polític i electoral, com també les opinions i actituds polítiques de les comarques valencianes.
Iniciarem aquesta secció del CIS Valencià fent un repàs per les principals opinions i dades que ens deixen les enquestes derivades de la Covid19. Posteriorment, farem un repàs pels principals sonetjos per conéixer com el context ha influït en les opinions i actituds polítiques dels valencians i valencianes. Inclourem una nova secció dins del CIS valencià que ens aproximarà més a les comarques valencianes: compararem els resultats electorals, a diferents comicis, de dos comarques valencianes amb un nombre semblant de municipis i habitants.
Per últim, farem una anàlisi especial: l’enquesta que aprofundeix en el clivatge monarquia-república que han fet mitjans de comunicació independents, centrant-nos en l’àmbit valencià, i comparant amb els resultats amb els d’altres territoris.
La Covid19 a través de les ciències socials
Recentment hem vist notícies i articles que ens exposaven com són d’importants les ciències socials per donar respostes encertades a aquest tipus de crisi, com és una pandèmia mundial. Per exemple, ha quedat palès la rellevància de la psicologia per conéixer com es poden fomentar determinats comportaments socials que redueixen la propagació del virus entre la població; però també de l’economia, la ciència política o la sociologia, disciplines que ens permeten fer anàlisi, recomanacions i assessoraments a les administracions públiques amb estratègies de gestió de crisi multidisciplinàriament, coneguen i estudiant la realitat social. Un exemple de la capacitat de les ciències socials en aquests moments és aquest informe de l’IVIE per a la reconstrucció de l’economia valenciana.[1]
Les ciències socials, com queda explícit, prenen una importància rellevant i destacada en contextos com el que estem vivint.
La Generalitat Valenciana, el passat agost, va publicar una enquesta d’opinió i situació relacionada amb la Covid19 a través d’ARGOS[2]. Els resultats que ens deixa l’enquesta són molt interessants per conéixer com d’importants són variables com la grandària del municipi, ocupació i renda per a determinar com ha afectat la pandèmia a la població de les comarques valencianes.
Durant els mesos de confinament (de marc a maig) la major part de la població es trobava en un confinament domiciliari estricte, no obstant, segons les dades que ens ofereix aquesta enquesta, les persones de les comarques de Castelló tingueren més contactes socials (un 2,4% del total) que les pertanyents a comarques de València (1%). La grandària de l’habitat condiciona, també: més contactes socials a les grans ciutats.
En relació amb la valoració de la gestió del govern valencià front a la Covid19 les divergències venen, especialment, si introduïm la variable edat: mentre les persones més joves d’entre 18 i 24 anys consideren, en la seua majoria, que s’ha actuat correctament en aquesta crisi (55,5%). Els criteris són dispars, en aquesta qüestió, doncs únicament un 28,2% de les persones que tenen entre 35 i 44 anys consideren positiva l’actuació del govern valencià amb la pandèmia. La tendència, com es pot observar al gràfic següent, és semblant a les següents escales d’edat, mentre que els més joves són els únics que aproven al govern valencià.
Entre molts conceptes que hem introduït últimament al nostre dia a dia es troba el concepte «tele-treball», una modalitat de treball des de casa, generalment, o des d’espais diferents al lloc de treball habitual. S’ha convertit, a més, en un dels principals mecanismes a l’àmbit laboral per contenir la pandèmia. No obstant, les possibilitats de «tele-treballar», donat el tipus de model econòmic i laboral amb què comptem, no són les mateixes per a totes les persones. Una de les principals variables que influeix a l’hora de trobar-te en possibilitats, o no, de «tele-treballar» és si es tracta d’un treball qualificat o no qualificat (per exemple, els treballs d’oficina, administració, etcètera). L’enquesta de la Generalitat revela que les persones amb menor nivell d’estudis han tele-treballat menys durant els mesos de confinament que les persones amb un major nivell d’estudis.
Únicament, l’1,3% de les persones amb estudis primaris pogueren treballar des de casa durant aquests mesos, mentre que sí ho feren el 55,1% de les persones amb estudis superiors.
El CIS Valencià: Tendències electorals arribant a l’equador de la legislatura
Comunament les persones expertes en gestió de crisi han dit que la millor manera de gestionar les crisis és evitar-les o estar preparat per a elles. Si bé, és una realitat que al plànol polític hi ha contextos en què estar preparant esdevé una qüestió, quasi, impossible. És per això, s’ha demostrat que, tradicionalment, les crisis han deixat com producte un increment de la desconfiança i de les valoracions negatives entorn de les formacions al capdavant.
En una enquesta realitzada per Invest Group a finals de setembre es preguntava per quin seria el vot de la persona enquestada si es realitzaren eleccions. Una de les principals conclusions que es pot extraure dels resultats de l’enquesta és que el Botànic es revalidaria, incrementant la seua representació fins al 52 escons. El PSPV, segons aquesta enquesta obtindria 36 escons, sent la força més votada; Compromís perdria un parell de parlamentaris, quedant-se amb 15 i, Podem, per la seua part, sumaria un diputat respecte de les passades eleccions, obtenint-ne 10.
La dreta valenciana, després d’aquests mesos de pandèmia, també experimentaria canvis: el PPCV creixeria pujaria fins al 21 diputats; Vox sumaria un lloc a Corts Valencianes fins arribar als onze parlamentaris i Ciutadans cauria fins als 7 diputats, el que suposaria una pèrdua de 9.
No obstant, una enquesta realitzada entre el 24 i 27 de setembre per SyM Consulting, apunta un pronòstic diferent. El PSPV, segons aquesta enquesta, es quedaria amb 26 diputats, perdent un respecte de les últimes eleccions; Compromís aconseguiria entre 17 i 18 escons, mantenint el resultats obtinguts a les eleccions autonòmiques de 2019, Unides Podem podria aconseguir entre 10 i 12 – redirigint-se al resultats del 2015-, millorant entre 2 i 4 diputats els seu resultat.
A la dreta, Vox incrementaria un preocupant ascens, passat de 10 a 18 diputats, en part, per la pèrdua d’electorat de Ciutadans que disminuiria entre 10 i 11 els seus escons, més de la meitat dels aconseguits al 2019. El PPCV veuria un creixement de votants, però aconseguiria el mateix nombre de diputats que a 2019.
Les enquestes són una ferramenta important per conéixer la realitat social i política del moment. Si bé, que els seus resultats siguen més o menys realistes depén de la mostra que empren – i com es dissenye aquesta-, del grau de fiabilitat i l’error mostral que tinga, entre altres.
Veure diferents enquestes en conjunt és important per extraure tendències. Per exemple, aquestes dues enquestes, aparentment diferents entre sí, ens deixen resultats semblants: ambdues donen una reedició al Govern del Botànic, atorguen uns resultats semblants per a Unides Podem i per al PPCV pronosticant un creixement; i, a més, coincideixen en l’increment de representació de Vox, tot i que el pronòstic d’escons siga diferent. Ciutadans, en ambdues enquestes, experimenta una pèrdua rellevant de vots i, consegüentment, d’escons.
El CIS Valencià comarcal: La Costera i El Baix Maestrat
Les nostres comarques són ben diferents entre sí, inclús a l’hora de votar. En aquesta edició del CIS Valencià anem a comparar el comportament electoral – relacionat amb les seues característiques socioeconòmiques- de dues comarques valencianes diferents: La Costera i el Baix Maestrat.
Eleccions a La Costera
La Costera és una comarca valenciana de 19 municipis i amb una població, al 2019, de 71.522 habitants. A 8 dels seus municipis governa el PSPV (l’Alcúdia de Crespins, Cerdà, el Genovés, Moixent, Novetlè, Rotglà i Corberà, Vallada, Vallés i Xàtiva), el PPCV governa a 3 municipis (Estubeny, la Granja de la Costera i la Llosa de Ranes), igual que Compromís (Canals, la Font de la Figuera i Montesa) i EUPV governa a un municipi (Barxeta). Llocnou d’En Fenollet està governat per una agrupació municipal (AlpF) i també Torrella (AITOR).
És una comarca en que, la major part de la seua població té entre 30 i 64 anys (51,38%), amb més població en edat de treballar que a la majoria de les comarques properes i que al conjunt de comarques valencianes. Té un 10,66% de desocupació en menors de 25 anys i un 60,32% de desocupació en dones. La taxa mitjana, a data d’octubre de 2020, és de 12,33%.
A La Costera el comportament electoral difereix segons la convocatòria: a les eleccions municipals el vot al PSPV s’incrementa, especialment respecte de les generals i autonòmiques. Tendència seguida pel PPCV, que aconsegueix més vots als comicis municipals. Compromís, en canvi, quan es celebren les eleccions autonòmiques és quan rep més vots, i Unides Podem, en canvi, és una formació més votada a les generals.
Vox es troba experimentant un creixement exponencial des de les passades eleccions autonòmiques – exceptuant les locals-, al temps que Ciutadans perd progressivament votants, fins a perdre més de la meitat dels electors de La Costera.
El PSPV és la formació més votada a totes les eleccions i, a més, la que governa en la major part dels municipis.
Eleccions al Baix Maestrat
L’altra comarca valenciana que coneixerem és el Baix Maestrat. És una comarca castellonenca que agrupa 18 municipis (un menys que La Costera) i amb una població de 81.871 habitants, uns deu mil més que a l’anterior comarca analitzada.
De la mateixa manera que La Costera, la major part dels municipis de El Baix Maestrat estan governats pel PSPV (Vinaròs,Traiguera, Santa Magdalena de Pulpis, Sant Mateu, Rossell, Cervera del Maestre, Castellde Cabres, Calig i Benicarló). Si bé, el PSPV té els governs de 9 municipis però el PPCV el té de 8 (Alcalà de Xivert, Canet lo Roig, Peníscola, la Pobla de Benifassà, la Salzadella, San Rafael del Río, Sant Jordi i Xert). El govern de La Jana és de Compromís.
Mentre que a La Costera hi ha dos municipis amb governs de formacions municipals, a El Baix Mestrat no n’hi ha cap.
El Baix Maestrat té menys població en edat de treballar que La Costera, però lleugerament un major nombre d’habitants menors de 16 anys. La desocupació registrada en menors de 25 anys (11,05%) i la taxa mitjana (11,79%) són lleugerament inferiors a les de l’altra comarca.
El Baix Maestrat també diferència el seu comportament electoral segons el tipus d’eleccions. Com a La Costera, la força més votada en totes les eleccions és el PSPV, però amb un nombre més reduït de votants. És important recordar que El Baix Maestrat té més població que La Costera. El PSPV aconsegueix més votants a les eleccions locals, reduint el nombre a les autonòmiques i estatals. Ha perdut uns 2000 vots a les últimes eleccions generals.
La tendència del PPCV a El Baix Maestrat és creixent, especialment a les últimes eleccions generals. Com el PSPV, el seu nombre destacable de votants es dona a les eleccions municipals.
Compromís, com a La Costera, obté més vots a les eleccions autonòmiques. I, Ciutadans, seguint la seua tendència generalitzada, experimenta un descens important de votants, arribant a reduir-se en més de la meitat des de les eleccions autonòmiques de 2019.
Les agrupacions municipals associades a la marca d’Unides Podem, obtenen un major nombre d’electors a les generals, mentre que a les locals és on no tenen quasi múscul electoral.
Per últim, Vox, ha experimentat un notable creixement, especialment a les eleccions generals de novembre de 2019, i amb una representació municipal molt més significativa que a La Costera
Malgrat que els resultats entre ambdues comarques puguen semblar molt similars, hi ha tendències diferenciades. Per exemple, a La Costera Compromís obté un major èxit que a El Baix Maestrat, especialment a les eleccions autonòmiques, en què a 2019 fou segona força per darrere del PSPV. Mentre a El Baix Maestrat, obté quasi la meitat de votants que La Costera, tot i tenint més població la primera que la segona. Això fa, que no aconseguisca ser la segona força més votada.
A més, a La Costera el PSPV té, proporcionalment, uns millors rèdits electorals que a El Baix Maestrat, mentre que el PPCV troba més èxits electorals a la segona que a la primera. Una tendència, inversa, passa amb Unides Podem.
A les eleccions municipals de El Baix Maestrat, Vox obté més del triple de votants que a La Costera. Fet que es podria explicar, també, perquè a El Baix Maestrat té un major nombre d’agrupacions municipals que a La Costera.
En els pronòstics electorals, l’ordre dels factors sí pot alterar el producte.
Enquesta monarquia | Comarques Valencianes
Com sabreu, la monarquia espanyola no cessa en la pèrdua de simpatia entre la població de l’Estat espanyol, i del seu conjunt de territoris, des de que el 2014 Felip VI va prendre la direcció de la institució com a conseqüència de l’abdicació de Joan Carles I. Aquests últims mesos, a més, hem assistit a un seguit de notícies que han posat en dubte l’honorabilitat i honra del monarca emèrit i la utilitat de la corona com a institució.
Recentment, un conjunt de mitjans de comunicació independents ha realitzat una enquesta a l’àmbit de l’Estat espanyol, diferenciada per territoris, sobre les actituds i opinions a la població entorn de la monarquia. I, al CIS Valencià, no volem desaprofitar el moment per analitzar alguns dels resultats que ens deixa aquesta enquesta, des d’una perspectiva valenciana.
Més enllà de preguntes sobre el cap de l’Estat, també fa algunes qüestions per conéixer les opinions i actituds entorn d’altres esferes de la democràcia. Per exemple, segons aquesta, la major part de les persones enquestades tenen «prou» interés» (37,4%) i «poc» interés (35,1%) en la política, mentre que una menor part té «molt» (17,1%) o «cap» interés (10,3%), al territori valencià.
A les comarques valencianes (un 36% ho fa tots els dies) llegim, subtilment, amb més freqüència el periòdic que al conjunt de l’Estat espanyol: un 36% els valencians i valencianes, respecte del 35,9% al conjunt de l’Estat, del 35,6% d’Andalusia i del 33,4% de Catalunya. Si bé, ho fem menys que a Madrid (39,8%).
Mirant els resultats en clau valenciana, un 36% llegeix el periòdic tots els dies. Els valencians i valencianes consumim molta programació política (el 40,7% tots els dies, com a Andalusia) però menys que a l’Estat espanyol (43,1%), que a Catalunya (43,7%) i que Madrid (51,9%). El 24,3% dels valencians i valencianes veu programació política un o dos dies per setmana.
No som una població que s’informe a través de les xarxes socials. Segons aquesta enquesta la majoria de les persones valencianes no s’informen mai per xarxes socials o ho fa una o dos voltes per setmana. Si bé, el gruix d’enquestats a l’Estat espanyol s’informa tots els dies, com també a Andalusia i Madrid. Catalunya té una tendència molt semblant a la de les comarques valencianes.
Una pregunta molt interessant d’aquesta enquesta gira entorn de la importància de viure a una democràcia. A les comarques valencianes, en una escala de l’1 al 10 (sent 1 menys important i 10 més important), viure en democràcia obté una puntuació mitjana de 8,7. Si bé, tot i que considerem important viure en democràcia, no mostrem molta satisfacció per aquesta: en una escala de l’1 al 10, la satisfacció mitjana dels valencians amb la democràcia és del 4,7.
Valorem, a més, més positivament el funcionament de la monarquia (5,2) que la democràcia (4,7). Una satisfacció, superior a la de Catalunya (2,9), però inferior que a Madrid (5,5) o Andalusia (5,2).
De les diferents institucions sobre les que pregunta aquesta enquesta, en la que més es confia entre els valencians i valencianes són dels Forces Armades (6,6), per damunt de la consideració que se li dona a Catalunya (4,4) però per baix d’Andalusia (6,9). Altra institució en la que depositem confiança és el Poder Judicial (5,3). Les dues institucions que menys confiança ens donen són l’Església Catòlica (3,4) i els partits polítics (3,2).
Per al 67,2% de les persones enquestades calen reformes i modificacions a la Constitució Espanyola aprovada l’any 1978. El 41,6% considera que caldria un referèndum per decidir entre monarquia i república, si bé, el 37% del enquestats votaria a favor de la monarquia, front a un 32,4% que ho faria a favor de la república. Un 14,1% dels enquestats no ho ha decidit encara. La resta votarien en blanc o no anirien a votar.
Una pregunta molt interessant des del punt de vista de la ciència política i l’anàlisi de dades en clau política és la preferència pel tipus de república. El 43,4% dels valencians preferirien una república amb un president triat directament pels ciutadans i amplis poders; un 28,4%, en canvi, es decantaria per un president triat pel Parlament i amb pocs poders. La resta d’enquestats no tindrien clara la seua resposta.
Dels membres de la casa real, Felip VI i la reina emèrita Sofia són els millors valorats pels valencians i valencianes (6,4 com a puntuació mitjana cadascú), seguit de Letizia (5,1) i, per últim el rei emèrit Juan Carlos I (3,8). En quant a l’acceptació o no d’algunes reformes al sí de la monarquia, els valencians i valencianes estaríem d’acord amb que el rei puga ser jutjat durant el seu regnat, com també amb que es canviara la prioritat de l’home sobre la dona en l’accés al tro. No voldríem, no obstant, que el rei fora privat de la seua participació als actes d’investidura ni que es rellevara com a cap de les Forces Armades. Sí que mplementaríem millores de transparència en les accions, bens, propietats, comptes i activitats de la Família Reial.
Els resultats d’aquesta enquesta ens permeten aprofundir, també, en conéixer que els valencians ens ubiquem ideològicament en un 4,9 de mitjana (en una escala que en què 1 és més esquerra i 10 més dreta), mentre que ubiquem al 6,3 de mitjana (dreta) al rei Felip VI, al 5,7 (dreta) a Letizia i la tendència d’ubicació ideològica que li donem a Joan Carles I és, tot i que a la dreta, amb un pes rellevant a l’extrema dreta.
Les percepcions en quant als posicionaments entorn de l’organització territorial de l’Estat també són interessants. Considerem, majoritàriament, que Felip VI és procliu a una centralització amb tendències neutrals (4,2 de mitjana, en una escala en què 1 és més centralització i 10 menys). Mentre que la posició de Letizia la veiem més neutral (4,5). En canvi, ubiquem a Joan Carles I en una posició més unificadora (3,9).
En quant al paper i actuacions del monarca actual, els valencians li donen un aprovat en «la seua intervenció durant el conflicte amb Catalunya» (5,7), en «el seu paper en la crisi del coronavirus» (5,8) i en «la seua reacció després de la publicació de les notícies sobre els negocis del Rei emèrit Joan Carles I» (5,6). En relació a la valoració de les actuacions de Joan Carles I trobem que els valencians puntuen amb un notable «la seua actuació durant l’intent de colp d’Estat del 23F» (7,1), «la seua decisió de renunciar al tro» (7,6), però el suspenen «en la seua eixida a Emirats Àrabs després d’obrir-se una investigació judicial sobre els seus comptes a Suïssa» (3,6).
La majoria dels valencians enquestats es troba «més bé d’acord» amb que «la monarquia proporciona ordre i estabilitat política» (52,8%) i es troben «més bé en desacord» amb l’afirmació de que «la monarquia és una institució d’altres temps: no té sentit en una democràcia» (49,6%). Una gran part dels enquestats, es troba «més bé d’acord» amb que «la monarquia no és bona ni roïna: depèn de com siga el rei» (53,3%), amb que «para el que aporta, el cost de la monarquia és desproporcionat» (48%); també es troben d’acord amb l’afirmació: «els escàndols de la família real perjudiquen la imatge internacional d’Espanya» (62,8%) i amb que «sense monarquia, les tensions entre els nacionalismes anirien a pitjor» (39,9%). El 42,2% dels enquestats no saben si «la Infanta Leonor regnarà en el futur».
El 51, 3% està d’acord amb l’afirmació de que el rei Joan Carles I va portar la democràcia i el 70% també amb que «al ser representants públics, la casa reial hauria de fer declaració de béns».
Un 40,4% dels valencians i valencianes enquestades considera que el rei Felip VI coneixia les suposades comissions il·legals rebudes per son pare i el 41,8% opina que el rei no es va beneficiar d’aquestes comissions il·legals.
Anàlisi realitzada per la politòloga Idoia Arreaza Aguilera.
Gràfiques elaborades per Elena Tamarit Escrivà.
