La Comarca. Associació Divulgativa de Ciències Socials va organitzar, amb la col·laboració del Servei de Llengües i Política Lingüística de la Universitat de València, un debat al voltant de l’any electoral 2023. La jornada es plantejava amb un enfocament poc habitual a les tertúlies que es poden veure o escoltar en la televisió, la ràdio o altres espais online. Es tractava d’aproximar-se a les Eleccions de 2023 amb un punt de vista des de la sociologia, la ciència política, la història i la criminologia. Per això, a la jornada se li va nomenar: Eleccions 2023. Una mirada des de les ciències socials.
Repetiran les forces del Botànic amb una tercera legislatura o es donarà pas al retorn de les dretes? El politòleg Ignacio Blanco, la criminòloga Esther Jovaní i la historiadora Arantxa Jansen feren les seues anàlisis al saló d’actes de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València en una taula redona moderada pel sociòleg Alexis Lara, amb públic assistent i una emissió per streaming que podeu recuperar ací baix.
Presentació de ‘El CIS Valencià’ de La Comarca Científica
La politòloga Idoia Arreaza va presentar l’última edició de ‘El CIS Valencià‘ de La Comarca Científica, una anàlisi electoral que estudia el comportament polític i electoral dels valencians i valencianes a través de dades secundàries. El CIS Valencià va ser la introducció al debat, de manera que els ponents i el públic assistent va tindre l’oportunitat de veure com determinades qüestions – com ara bé l’eixida de Mònica Oltra del govern valencià o l’exigència d’un finançament just – tenen repercussions en l’àmbit polític i electoral.
Pots descarregar la presentació de ‘El CIS Valencià’ fent clic en el següent botó.
El debat: Eleccions 2023. Una mirada des de les ciències socials
La taula redona va estar conduïda pel sociòleg i president de La Comarca. Associació Divulgativa de Ciències Socials, Alexis Lara. Al vídeo de YouTube podreu trobar la següent estructura:
- Ronda de reconeixement: Què pot aportar cadascuna de les ciències socials que representen els ponents per a entendre el comportament electoral dels valencians?
- BLOC 1: Analitzem el punt de partida, és a dir, d’on venim en termes electorals:
- A punt d’acabar la segona legislatura del govern del Botànic, quina és la valoració què fa cadascuna de les expertes?
- L’oposició també ha sofrit canvies en estos últims huit anys. Com veuen als partits de dreta? Què pensen d’algunes de les seues banderes com ara bé el negacionisme masclista o l’apel·lació al discurs identitari?
- Les últimes enquestes del CIS assenyalen una cosa sociològicament molt curiosa. Més d’un 60% dels espanyols consideren que la seua situació econòmica va bé o molt bé, però si se’ls pregunta per la situació econòmica general d’Espanya, consideren què és dolenta o molt dolenta en quasi el 70%. Qui està guanyant la partida, els fets objectius sobre les condicions de vida o el relat que es ven sobre elles?
- Ronda de tancament: La Dana al Baix Segura, la borrasca Glòria, la pandèmia, la guerra en Europa… Com pensen que açò afecta (i afectarà) a la societat valenciana i al comportament electoral?
- BLOC 2: Ens centrem en el present, en el panorama actual.
- Primerament, abordem un tema ampliament demostrat per les ciències socials com a un dels elements més mobilitzadors del vot com és la identitat. Volem saber la visió de les veus expertes. Pensen què la identitat valenciana ha canviat en els últims anys? Hem deixat enrere allò que es deia del meninfotisme?
- I en relació amb l’anterior, què queda del vot de classe? S’ha dissolt la identitat obrerista en una entitat superior com podria ser la nacional?
- Només cal passar-se un poc per les tertúlies ultra, negacionistes de diversa índole o per influencers com Roma Gallardo per vore l’interés que hi ha en parlar continuament del feminisme. Què està passant amb l’auge dels negacionistes del masclisme? Per què tenen tant d’interés en parlar-ne del tema?
- Parlant d’influencers i xarxes socials parlem necessàriament de les les noves generacions de votants: Cap a on es decanten políticament? Quins temes són els què més els interessen? Què hi ha del negacionisme/revisionisme històric, està calant?
- No podíem plantejar un debat així, des de les ciències socials, sense parlar dels mitjans de comunicació, les fake news, la banalització de la corrupció o de la violència… A canals més plurals, audiències més plurals? A audiències més plurals, votants més diversos?
- Ronda de tancament: Quins tres o quatre temes penseu que s’imposaran durant la campanya de maig?
- Preguntes de les xarxes socials i l’streaming
- Política lingüística que s’aplicaria en un govern de PP + Vox
- L’anticatalanisme com a mobilitzador electoral
- El relat de la transició espanyola/valenciana i les polítiques de memòria
- BLOC 3: Probablement el que menys mirada científica tinga i que per això podem agafar-nos com una mena de joc. Ja coneixem això de què els científics/es socials no som futuròlegs, però això sí, podem avançar algunes tendències. De fet, ara mateix sabem que les enquestes no estan donant un resultat concloent sobre cap a on es decantarà la balança, (Botànic o dretes) i això ja és una conclusió en sí mateix ja que ens indica que el panorama està totalment obert.
- Com veuen els experts el mapa comarcal? És a dir, quines comarques penseu que cauran d’un costat o de l’altre?
- Per a acabar, i encara que siga posar-nos per primera vegada en este debat en el paper de futuròlegs: Quin pronòstic fan els ponents per a les eleccions autonòmiques? Botànic 3 o govern de dretes?
- Preguntes del públic
- Polítiques de memòria democràtica en els últims anys
- Transformació electoral nul·la durant els últims huit anys. Els blocs (esquerra – dreta) continuen igual.
- Ensenyament de la història valenciana i focus en el terreny
- Política d’ensenyament del valencià
