La Comarca Científica

La Serrania

La Serrania és una comarca situada a l’interior de València amb una superfície total de 1.405 km² i una densitat poblacional aproximada de 11,89 hab/km². La varietat lingüística emprada pels seus habitants és el castellà aragonès, com s’observa en altres comarques conegudes com l’Alt Palància, l’Alt Millars o el Racó d’Ademús. Esta comarca forma part del conjunt de comarques que sorgeixen de processos de repoblació aragonesa. A partir de l’any 2019, s’ha integrat a la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera, reconeixent-se així la seua singularitat en termes de biodiversitat i sostenibilitat.

En La Comarca Científica i amb les ciències socials, podem apropar-nos a conéixer-la millor.

Chelva, comarca de la Serrania
Imatge de la localitat de Xelva, capital de la comarca de la Serrania.

Busques un científic/a social de la zona? En el nostre cercador trobaràs antropòlegs, criminòlegs, economistes, geògrafs, historiadors, psicòlegs, politòlegs, sociòlegs i treballadors socials d’esta comarca valenciana.


Demografia de la Serrania

Segons dades del 2019, es calcula que en la comarca de la Serrania viuen poc més de 15.000 habitants. Es tracta d’una de les comarques més menudes de tot el territori valencià. Els centres urbans més importants d’esta comarca inclouen Xelva, que és la capital de la comarca, i El Villar de l’Arquebisbe, que destaca per la seua notable indústria vinícola, tot i que l’àrea es troba en una fase de regressió demogràfica.

Els pobles i municipis de la comarca són els que apareixen al llistat:

les Alcubles628
Alpont (Alpuente)633
Andilla319
Ares dels Oms381
Benaixeve (Benagéber)192
Bugarra727
Calles355
Domenyo708
Figueroles de Domenyo (Higueruelas)500
la Iessa (La Yesa)229
la Llosa del Bisbe507
Pedralba2778
Sot de Xera369
Titaigües453
Toixa (Tuéjar)1116
el Villar1.829
Xelva1489
Xestalgar556
Xulilla665
Dades: ARGOS GVA (2019)

Història de la Serrania

La Serrania és una comarca històrica que ja apareixia amb el nom de Serrania de Xelva en el mapa de comarques d’Emili Beüt “Comarques naturals del Regne de València” publicat l’any 1934. Les úniques diferències respecte a això són que els municipis de Chera i Sinarcas, actualment estan inclosos dins de la comarca veïna de la Plana d’Utiel-Requena, per les seues millors comunicacions, i l’antiga localitat de Loriguilla (que actualment està abandonada després de la construcció del pantà), ara està ubicada en el Camp de Túria. Domenyo, que es trobava al peu de la muntanya a la vora dels rius Túria i Tuéjar, ara està situada en el territori del Camp de Túria, però pertany a la Serranía. També es van crear, arran de la construcció del pantà de Benaixeve, la nova població de Benaixeve, situada prop de la vila de Nieva (la antiga població està sota les aigües del pantà), que roman dins de la comarca de la Serrania, i les colònies de Sant Isidre de Benaixeve (actualment pedania de Moncada, en la comarca de l’Horta Nord) i Sant Antoni de Benaixeve (entre Paterna, Bétera i La Pobla de Vallbona), que van aconseguir la seua independència constituint-se com a municipi, pertanyent a la comarca del Camp del Túria. Per qüestions geogràfiques, alguns treballs inclouen els municipis de Pedralba, Bugarra i Xestalgar en la comarca del Camp de Túria. Inclús, alguns estudis els situen en la comarca de la Foia de Bunyol-Xiva, a causa de la seua relació històrica i geogràfica. D’altra banda, el municipi d’Alcubles té una vinculació històrica tant amb l’Alt Palància com amb el Camp de Túria.

Cal destacar que una gran part de la comarca va pertànyer a l’antiga diòcesi de Sogorb. Especialment, els antics territoris d’Alpont, Xelva, Andilla i Alcubles formaven part d’esta diòcesi. No obstant això, la part sud-oriental de la comarca, que inclou Sot de Xera, Xulilla, Xestalgar i Pedralba, sempre ha estat baix l’àmbit de la diòcesi de València.

Economia de la Serrania

Es tracta d’una comarca amb una escassa presència de recursos industrials, sent l’agricultura i la ramaderia les seues principals activitats econòmiques. Entre els cultius destacats es troben el raïm, l’olivera i l’ametller. A més, s’està produint una certa qualitat de vins blancs que estan inclosos en la Denominació d’Origen Alt Túria.

Geografia dels Serrrans

La comarca està delimitada a l’est per la comarca del Camp de Túria, al sud per les comarques de la Plana d’Utiel-Requena i la Foia de Bunyol-Xiva, a l’oest per la província de Cuenca, i al nord per les comarques de l’Alt Palància i la Gúdar-Javalambre, esta última ja a la província de Terol.

La Serrania (o els Serrans anteriorment) és una regió geogràfica marcada per les muntanyes de Javalambre al nord i la Serra del Negrete al sud, amb el riu Túria fluint entre elles. El riu s’endinsa en espectaculars gorges amb parets de fins a 200 metres d’alçada, com les de Santa Creu de Moya, Pont Alta a Calles Xulilla. A més, el riu Tuéjar és un afluent important del riu Túria.

La Serrania es caracteritza per la presència de diverses serralades com la del Remedio, la Talaya, Santa Maria i la Serra dels Boscos. També es troben elevacions calcàries com les de Alpont i Ares de los Oms.

El riu Túria ha creat xicotetes planes fertilitzades com les de Benaixeve, Domenyo, Toixa, Xelva i Loriguilla, que tenen un sòl molt adequat per a la construcció de pantans. A la comarca hi ha dos embassaments importants, el de Benaixevei el de Loriguilla, que subministren aigua a l’àrea metropolitana de València.

Els municipis de la part alta de la comarca, a través dels quals discorre el riu, juntament amb alguns del Racó d’Ademús i Santa Creu de Moya, formen part des de 2019 de la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera, amb la Reserva de l’Alt Túria.

Mapa de la comarca de la Serrania
Mapa realitzat per Montxo Vicente i Sempere (2005).

Sociologia i Antropologia de la Serrania

En construcció…

La llengua autòctona parlada pels habitants de la comarca de la Serrania és el castellà, amb una presència marcada de trets inherents a la llengua aragonesa com a substrat (ja que forma part del grup de comarques valencianes que van ser repoblades amb aragonesos després de la reconquesta cristiana, tal com es coneix en les comarques churras). La varietat dialectal de la zona és popularment coneguda com a “churro”, tal com ocorre en les comarques veïnes de parla castellana com l’Alt Palància, l’Alt Millars, la Foia de Bunyol-Xiva o el Racó d’Ademús.

Gastronomia i festivitats

En construcció…

Política i Administració Pública de la Serrania

En construcció…

Institucions i bens culturals

En construcció…


Eres un científic/a social de la comarca? T’agradaria visibilitzar el teu perfil professional per a empreses, mitjans de comunicació, ONG o altres entitats? Registra’t en el nostre cercador de veus professionals:


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Utilitzem cookies per a assegurar que et donem la millor experiència en la nostra web. Si continues fent ús d’este lloc, assumirem que estàs d’acord amb això.  Sabes més