La Canal de Navarrés és una comarca del centre del territori valencià amb capital a Énguera.
Limita pel nord amb la Foia de Bunyol-Xiva, al nord-est amb la Ribera Alta, al sud amb la Costera, i a l’oest amb Castella i la Vall de Cofrents-Aiora. Té una superfície de 709 km², repartida entre 8 municipis.
En La Comarca Científica, gràcies a les ciències socials, podrem conéixer-la un poc millor.
Busques un científic/a social de la zona? En el nostre cercador trobaràs antropòlegs, criminòlegs, economistes, geògrafs, historiadors, psicòlegs, politòlegs, sociòlegs i treballadors socials d’esta comarca valenciana.
Demografia de la Canal de Navarrés
La població de la comarca, com també passa a la resta de comarques de l’interior, es troba en fase regressiva. El procés demogràfic de la Canal de Navarrés es caracteritza per l’envelliment poblacional i el risc elevat de despoblament, ja que les persones joves amb una formació més elevada, que representen un potencial important per liderar els canvis en el sistema productiu, tendeixen a abandonar les zones rurals per traslladar-se cap a les àrees urbanes. Les dificultats i la mancança d’un transport públic adequat i un mercat laboral limitat es troben entre les possibles causes.
Els pobles i municipis de la comarca són els següents:
| Anna | 2.628 |
| Bicorb | 533 |
| Bolbait | 1.356 |
| Énguera | 4.752 |
| Millars | 345 |
| Navarrés | 2.968 |
| Quesa | 355 |
| Xella (Chella) | 2.435 |
Història de la Canal de Navarrés
La Canal de Navarrés és un territori d’interès històric que figura en el mapa de les comarques de la demarcació de València, dissenyat per Emili Beüt en la seua obra “Comarques naturals del Regne de València” publicada l’any 1934. Una única variant en relació a la situació actual és la incorporació, en aquell període, dels municipis de Tous (Ribera Alta) i Dosaigües (Foia de Bunyol-Xiva) en esta delimitació territorial.
Economia de la Canal de Navarrés
Amb una economia predominantment agrícola, els cultius de la Canal de Navarrés es concentren principalment en terres de secà, amb oliveres i cereals com a protagonistes. Énguera, com a capital, compta amb diverses indústries tèxtils, mentre que Anna i Navarrés són altres localitats de la comarca que també tenen presència en este sector. En especial Anna, ha basat la seua subsistència en l’agricultura de secà, no obstant això, a partir de mitjan segle XIX es van establir diverses infraestructures industrials, com molins fariners, batans, fàbriques de draps i paper (tant de blanc com d’estrassa). Esta evolució ha anat donant forma amb el pas del temps a una activitat industrial rellevant, convertint Anna en el municipi més pròsper de tota la comarca de la Canal de Navarrés.
En 2018, la superfície dedicada a l’activitat agrícola abastava un total de 14.973 hectàrees, essent el 77% d’esta destinada als cultius de secà. En quant al nombre d’explotacions agrícoles, es registraren un total de 2.239, amb una grandària mitjana per explotació de 6,69 hectàrees a nivell comarcal, superant lleugerament la mitjana provincial establerta en 6,44 hectàrees.
La Canal de Navarrés va posar en marxa també un ambiciós pla estratègic de desenvolupament turístic en l’àmbit territorial, impulsat per la Mancomunitat local. L’objectiu del pla era impulsar diversos recursos turístics destacats de la comarca, com el llac d’Anna, la Cueva de la Araña de Bicorb, la xarxa de rutes temàtiques (incloent-hi una de gran recorregut comarcal), els entorns naturals vinculats a l’aigua i la riquesa gastronòmica. La iniciativa supramunicipal se centrava en la creació de productes turístics innovadors i en el desenvolupament de paquets turístics que promogueren l’allotjament i generaren riquesa econòmica. Això permetria als habitants de la Canal gaudir de la vida a la seua comarca i, alhora, atraure visitants i turistes que pogueren gaudir d’experiències autèntiques i enriquidores.
En general, en la comarca es manté una activitat artesanal rellevant, amb producció de vimet, ceràmica, espart, boixets, pedra, fusta i forja.
Geografia de la Canal de Navarrés
La Canal de Navarrés s’estén a la part oriental de la plataforma del Caroig, que es troba tallada per la mateixa canal que li dóna nom a la comarca. Al nord, el riu Xúquer travessa la zona, i esta característica ha estat aprofitada per a la generació d’energia hidroelèctrica. Pel que fa al clima, la comarca experimenta hiverns freds i estius calorosos.
La major part del territori està cobert per una densa vegetació forestal, aproximadament un 80% del total. Este fet converteix la zona en un lloc d’un gran valor tant paisatgístic com ambiental. De fet, el context natural juga un paper fonamental en el desenvolupament socioeconòmic de la Canal de Navarrés. La consciència ambiental de la població és notablement alta, superant fins i tot les àrees urbanitzades properes. A més, hi ha diverses associacions ecologistes actives en la zona, dedicades a la protecció del massís de Caroche, considerada l’àrea amb més valor ecològic de la comarca.
Sociologia i Antropologia de la Canal de Navarrés
Segons les dades facilitades per la Conselleria de Governació i Justícia (2014), les associacions que es troben en els diferents municipis de la comarca de la Canal de Navarrés representen només el 0,82% del total provincial. Esta xifra és una de les més baixes juntament amb les comarques del Racó d’Ademús (0,67%) i el Vall de Cofrents-Aiora (0,7%). Tot i això, si relacionem estes 23 associacions amb la població total, podem observar un increment notable. En concret, el nombre d’associacions per cada mil habitants és de 13,77‰, superant la mitjana provincial de 11,49‰.
Per altra banda, i pel que fa a la llengua i els parlars de la Canal de Navarrés, podríem dir que comparteixen alguns trets amb les comarques xurres, però la varietat lingüística d’esta zona té una presència més destacada d’elements valencians en comparació amb el castellà xurro. De fet, es considera que el parlar de la Canal és un dialecte mixt, format per una combinació de castellà i valencià.
L’origen i l’evolució d’este dialecte presenten certa incertesa, per la qual cosa és important recórrer als testimonis històrics per a comprendre’l. Una hipòtesi tradicional formulada per J. Hadwiger (1905), després dels seus estudis in situ a la frontera del domini valencianoparlant, sosté que la base lingüística original és el valencià. No obstant això, en aquell moment, només l’usaven les persones més majors i, a més, s’anava empobrint ràpidament dels elements valencians a causa d’un procés progressiu de castellanització.
Una altra hipòtesi de Gulsoy, J. (1970) considera que la base original és fonamentalment aragonesa, i que períodes constants de valencianització i posterior castellanització han donat lloc a un dialecte mixt. L’existència de parlants de valencià és evident si s’examinen els cognoms del Libre dels béns de 1798, com Alcover, Aparici(o), Ballester, Barberà, Borrell, Cantó, Carbonell, Claumarchirant, Domènech, Esteve, Fabra, Ferrer, Ferrí, Fuster, Galbís, Llobregat, Moliner, Piqueras, Polop, Rovira, Tolsà, Tortosa i Verger.
Gastronomia i festivitats
En construcció…
Política i Administració Pública de la Canal de Navarrés
Encara que Enguera siga la capital de comarca, és més Xàtiva (la capital de la Costera) la ciutat que exerceix la capitalitat funcional sobre els pobles de la Canal de Navarrés, a excepció de Millars, que bascula cap a Bunyol o fins i tot cap a València.
En construcció…
Institucions i bens culturals
La comarca de la Canal de Navarrés alberga catorze elements reconeguts com a béns d’interès cultural (BIC), la qual cosa representa un 3% del total de la província de València. En termes de distribució per municipis, Millars compta amb cinc BIC, Bicorb amb tres, i Énguera amb dos. A Anna, Bolbait, Navarrés i Quesa hi ha un BIC en cada localitat. Cal destacar també la sèrie de jaciments arqueològics d’art rupestre, reconeguts com a BIC amb la categoria de zona arqueològica. A Millars hi ha 24 d’estos jaciments, a Bicorb 22, a Quesa 10, i a Navarrés i Énguera 4 cadascun.
Dins dels béns d’interès cultural, descata principalment Millars, que inclouen tres castells significatius. En una prominència sobre el riu Xúquer, al nord de la població, es troben les restes del castell de Cabas, destacant-hi la seua Torre Major. Un altre castell és conegut com a “de Abajo” o El Castillet, situat en els afores, a l’est del nucli urbà, i conserva tot el recinte emmurallat, establint-se sobre un massís de roca, amb la seua torre principal de planta quadrada. Un tercer castell, conegut com a Corral Antón, ocupava una posició de vigilància a l’esquena de la població, per reforçar el control exercit pel castell de “de Abajo” o El Castillet. A més, a Millars es troben dos jaciments icnològics reconeguts com a BIC, classificats com a zona paleontològica. Es tracta de Tambuc Est i Tambuc Oest, amb 84 i 132 icnites tridàctils respectivament. No obstant això, el que destaca realment a Millars és la gran concentració de conjunts d’art rupestre prehistòric, amb un total de 24 estacions.
En construcció…
Eres un científic/a social de la comarca? T’agradaria visibilitzar el teu perfil professional per a empreses, mitjans de comunicació, ONG o altres entitats? Registra’t en el nostre cercador de veus professionals:
