L’Alt Palància, amb capital a Sogorb, és una comarca valenciana d’interior. Limita amb altres comarques com l’Alt Millars al nord, la Plana Baixa i el Camp de Morvedre a l’est, el Camp de Túria al sud, i els Serrans i la comunitat autònoma d’Aragó a l’oest.
Amb La Comarca Científica i les ciències socials l’anem a conéixer un poc millor.
Busques un científic/a social de la zona? En el nostre cercador trobaràs antropòlegs, criminòlegs, economistes, geògrafs, historiadors, psicòlegs, politòlegs, sociòlegs i treballadors socials d’esta comarca valenciana.
Demografia de l’Alt Palància
Esta comarca d’interior és una de les menys poblades del territori valencià amb poc més de 25.000 habitants, tot i comptar amb 27 pobles:
| Algímia d’Almonesir | 321 |
| Almedíxer | 256 |
| Altura | 3.784 |
| Assuévar | 343 |
| Barraques | 179 |
| Begís | 452 |
| Benafer | 179 |
| Castellnou | 1.080 |
| Caudiel | 724 |
| Figueres | 54 |
| Gaibiel | 213 |
| Geldo | 702 |
| Matet | 125 |
| Navaixes | 733 |
| Pavies | 57 |
| Pina | 151 |
| Sacanyet | 100 |
| Sogorb (Segorbe) | 9.131 |
| Soneixa | 1.476 |
| Sot de Ferrer | 471 |
| Teresa | 303 |
| Toràs | 250 |
| el Toro | 309 |
| la Vall d’Almonesir | 275 |
| Viver | 1.703 |
| Xèrica | 1.642 |
| Xóvar (Chóvar) | 354 |
Història de l’Alt Palància
L’Alt Palància és una comarca amb una rica història que es remunta als temps de l’Emili Beüt i el seu mapa de les “Comarques naturals del Regne de València” publicat l’any 1934. Des de llavors, només ha tingut una xicoteta variació en la seua delimitació, amb la sortida de Gàtova cap a la comarca del Camp del Túria l’any 1995. El nom històric de l’Alt Palància és el de Vall de Sogorb, que també incloïa els municipis de Villanueva de Viver i Fuente la Reina (actualment en l’Alt Millars).
Economia de l’Alt Palància
L’economia de la comarca s’ha basat principalment en l’agricultura de secà, tot i que hi ha zones de regadiu a la part baixa del riu. Això ha conduït a la despoblació al llarg del segle XX, encara que en els últims anys s’ha atenuat amb la immigració.
L’activitat industrial és limitada, tot i que hi ha molins i almàsseres. Sogorb, la capital, destaca per les seues indústries tèxtils, ceràmiques i papereres.
Altres poblacions rellevants de la comarca són Altura, Xèrica i Viver.
Geografia de l’Alt Palància
La comarca de l’Alt Palància és una vall espaiosa que abarca una superfície de 964,90 km2. La vall es troba separada de l’Alt Millars per les serres de Pina i Espadà. El clima és agradable a la part més baixa de la vall, però es torna més fresc a mesura que ascendim cap a les zones muntanyoses.
El riu Sogorb, conegut també com a riu Morvedre i més recentment com a riu Palància, travessa la regió, proporcionant àrees d’irrigació àmplies on es cultiven hortalisses, patates, blat de moro i arbres fruiters. A les zones de secà, destaquen els cultius d’oliveres, blat, garrofers i vinyes.
Sociologia i Antropologia de l’Alt Palància
La població actual parla castellà, variant oriental del castellà que té les seues arrels en l’aragonés navarro, i que va ser estès per Aragó, València i Múrcia després de la conquesta cristiana del segle XII. Malgrat això, alguns dels seus municipis van parlar valencià durant segles, com ho demostra la toponímia i els arxius de la seu de Sogorb. La difusió del castellà a la comarca va ser, en qualsevol cas, molt posterior a la repoblació després de l’expulsió dels moriscos en 1609. Hui en dia, els seus habitants encara són coneguts, juntament amb els de la Foia de Bunyol-Xiva i Els Serrans, amb el sobrenom de “churros”.
En construcció…
Gastronomia i festivitats
L’Alt Palància es caracteritza per una gastronomia que transita entre la valenciana i l’aragonesa. És una cuina senzilla centrada en la qualitat de la matèria primera. Sense cap mena de dubte, els productes més importants provenen d’origen animal, com ara la llonganissa, el xoriço, la botifarra (d’arròs, de ceba o de pa) o la güeña, el pernil o la carn de xai. També tenen productes d’origen vegetal destacats, com l’oli de la serra d’Espadán, obtingut de la varietat serrana, autòctona de la comarca, que gaudeix d’una justa fama des de l’Edat Mitjana i està en tràmits d’obtenir la denominació d’origen, o les fruites que s’obtenen en les zones de regadiu de la vall mitjana, com les cireres, els nísperos, els caquis o les pomes. Els plats més típics, a més de la paella, inclouen l’arròs al forn, l’empedrao, l’arròs amb cols i, sobretot, les diferents olles. Pel que fa als postres, cal destacar els pastissos de moniato o de cabell d’àngel, els rosigons, les tortes cristina, la torta de poma i els rotllets d’anís o ou.
En construcció…
Política i Administració Pública de l’Alt Palància
En construcció…
Institucions i bens culturals
En construcció…
Eres un científic/a social de la comarca? T’agradaria visibilitzar el teu perfil professional per a empreses, mitjans de comunicació, ONG o altres entitats? Registra’t en el nostre cercador de veus professionals:
