L’Alcoià és una comarca valenciana de l’interior ubicada al nord de la província d’Alacant i dintre del que s’anomenen les comarques centrals. La seua capital és la ciutat d’Alcoi i es divideix en dues subregions clarament diferenciades: l’Alcoià, al nord, i l’Hoya de Castalla, al sud.
En La Comarca Científica i amb l’ús de les ciències socials, la coneixerem millor.
Busques un científic/a social de la zona? En el nostre cercador trobaràs antropòlegs, criminòlegs, economistes, geògrafs, historiadors, psicòlegs, politòlegs, sociòlegs i treballadors socials d’esta comarca valenciana.
Demografia de l’Alcoià
La comarca de l’Alcoià supera els 100.000 habitants i és una de les més poblades de les comarques centrals. Tot i això, els seus habitants es concentren principalment en dos nuclis urbans, Alcoi i Ibi.
| Alcoi | 59.128 |
| Ibi | 23.652 |
| Castalla | 10.752 |
| Onil | 7.569 |
| Banyeres de Mariola | 7.113 |
| Tibi | 1.691 |
| Penàguila | 275 |
| Benifallim | 103 |
Història de l’Alcoià
La comarca de l’Alcoià és un concepte de recent creació (any 1989), i abraça les històriques subregions de l’Alcoià i part de l’antiga Vall d’Alcoi. Totes dues subregions també figuren en el mapa de subregions d’Emili Beüt “Subregions naturals del Regne de València” publicat en l’any 1934.
Els vestigis més antics d’assentament a les terres valencianes han estat localitzats en estes contrades, amb pintures rupestres a la Sarga, al sud d’Alcoi. Este fet reflecteix la rica història de la comarca. Els romans van deixar escassa empremta, mentre que durant l’època musulmana, formava part de la taifa o emirat de Dénia (Dàniyya/إمارة دانية). La seua posició fronterera amb Castella va generar una conquesta particularment acarnissada, amb enfrontaments entre Jaume I (1208-1276) i Al-Azraq (1208-1276) en els anys 1244 i 1245, així com constants canvis de fronteres entre els regnes d’Aragó i Castella. La situació es va resoldre amb la delimitació definitiva d’ambdós regnes mitjançant el tractat d’Almizra.
La Revolució del Petroli: quan l’Alcoià va desafiar l’ordre industrial
El 9 de juliol de 1873, Alcoi es va convertir en l’epicentre d’un dels enfrontaments socials més violents de la història contemporània valenciana. La coneguda com Revolució del Petroli no va ser un simple aixecament espontani, sinó l’explosió d’un conflicte acumulat durant dècades en el cor industrial del territori valencià. Les causes i les conseqüències d’este episodi encara hui generen debat. Al vídeo de baix Alexis Lara i Julia Sanchis parlen amb Diego Fernández, autor del TFM “L’alçament del moviment obrer a l’Alcoià del segle XIX“.
El context: una ciutat tèxtil al límit
A mitjan segle XIX, Alcoi era una de les ciutats més industrialitzades de la península. Les seues fàbriques tèxtils, alimentades per màquines de vapor i una mà d’obra abundant, configuraven un paisatge urbà dominat per xemeneies i barris obrers. Però este progrés tenia una cara fosca:
- Salaris miserables, amb jornades de fins a 14 hores.
- Treball infantil generalitzat.
- Condicions de vida insalubres als barris proletaris.
La crisi econòmica de 1873 va ser la gota que va colmar el got. Els industrials van intentar imposar una reducció salarial del 20%, una mesura que va encendre la càrrega de profunditat social.
L’explosió: petroli i barricades
La resposta obrera, organitzada per la Federació Local de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT), va prendre un caràcter insurreccional. El petroli, un element accessible i altament destructiu, es va convertir en l’arma simbòlica d’una revolta que va deixar la ciutat en flames:
- Es van incendiar cases particulars de patrons i edificis emblemàtics com el Cercle Industrial.
- Es van aixecar barricades als ponts sobre el riu Riquer, punts estratègics per controlar l’accés al centre urbà.
- Es van utilitzar mètodes innovadors de sabotatge, com l’escalfament de barres de ferro o la destrucció de canonades d’aigua per dificultar l’extinció dels incendis.
La violència va durar tres dies, fins que l’arribada de 4.000 soldats va posar fi a la revolta. Les xifres oficials van parlar de 20 morts, però fonts obreres i estudis recents suggereixen que el nombre real va poder superar el centenar.
Conseqüències: repressió i canvi social
La repressió posterior va ser exemplar: centenars de detencions, tortures i execucions sumàries. Però, a llarg termini, la Revolució del Petroli va deixar una empremta profunda:
- Els industrials van implantar llibrets de treball per controlar la mobilitat obrera.
- El moviment obrer alcoià va aprendre a organitzar-se en la clandestinitat.
- El conflicte va inspirar lluites similars arreu de l’Estat.
Una revolta amb llegat
Hui, la ciutat d’Alcoi conserva les cicatrius d’aquells dies. Als murs del carrer Sant Nicolau encara es poden distingir impactes de bala, i l’arxiu municipal guarda documents que revelen detalls sorprenents, des de cartes de presoners fins a fórmules casolanes per a còctels incendiaris.
La Revolució del Petroli no va ser només un esclat de violència: va ser el crit d’una classe obrera que va dir prou. Un episodi que, 150 anys després, segueix parlant-nos de desigualtat, resistència i la lluita pels drets laborals.
Economia de l’Alcoià
L’agricultura es manifesta en el cultiu de secà com el de cereals, vinyes, oliveres i ametllers. Tot i així, l’activitat predominant d’esta contrada és la industrial, amb un èmfasi particular en els sectors tèxtil, del calçat, paperer i dels joguets. La ciutat més rellevant és Alcoi, epicentre de la comarca, amb una enraïda tradició industrial en el paper i la metal·lúrgia que ha evolucionat al llarg del segle XX amb el teixit tèxtil, fins al punt d’esdevenir-ne l’epicentre en l’actualitat. Cal destacar també les poblacions d’Ibi, on es destaquen les indústries de joguets mecànics; Onil, amb una dedicació destacada a la producció de nines, i Castalla, que s’ha especialitzat en la manufactura de joguets.
Geografia de l’Alcoià
L’Alcoià és un territori de relleu accidentat i abrupte que supera amb solvència els 500 metres en tota la seua topografia, es desplega amb variades valls interiors, com la de Castalla i la d’Alcoi, lindades per les cadenes de Mariola, Onil, Castalla, l’Arguenya, Penyarroia, Carrasqueta, el Carrascal i Menejador (1.352 m). Este indret es veu creuat per múltiples rierols i cursos fluvials, entre els quals es ressalten el Vinalopó, el Serpis, o riu d’Alcoi, que alimenta l’embassament de Beniarrés i el Montnegre, o Verd, que s’acumula en el llac de Tibi, el més antic d’Europa. L’entorn climàtic és de tipus mediterrani, no obstant això, amb una sensació de frescor major comparat amb les comarques litorals.
Sociologia i Antropologia de l’Alcoià
En construcció…
Gastronomia i festivitats
En construcció…
Política i Administració Pública de l’Alcoià
En construcció…
Institucions i bens culturals
En construcció…
Eres un científic/a social de la comarca? T’agradaria visibilitzar el teu perfil professional per a empreses, mitjans de comunicació, ONG o altres entitats? Registra’t en el nostre cercador de veus professionals: