L’Alacantí és una comarca en les comarques del sud i la seua capital es troba a Alacant. Fa frontera al nord amb l’Alcoià, a l’est amb la Marina Baixa i el mar Mediterrani, al sud amb el Baix Vinalopó i a l’oest amb el Vinalopó Mitjà. És una comarca pràcticament plana i envoltada de muntanyes, amb 673,20 km² de superfície.
En La Comarca Científica i amb les ciències socials, la coneixerem millor.
Busques un científic/a social de la zona? En el nostre cercador trobaràs antropòlegs, criminòlegs, economistes, geògrafs, historiadors, psicòlegs, politòlegs, sociòlegs i treballadors socials d’esta comarca valenciana.
Demografia de l’Alacantí
La comarca de l’Alacantí compta amb una població total de quasi mig milió (500.000) habitants, la majoria dels quals a Alacant. Està en el top 3 de comarques valencianes més poblades, molt igualada amb l’Horta Sud i per davall de València Ciutat. La ciutat d’Alacant és la seua capital i té més de 330.000 habitants (2022).
| Agost | 4.794 |
| Aigües | 986 |
| Alacant | 337.482 |
| Busot | 3.075 |
| el Campello | 28.930 |
| Mutxamel | 25.645 |
| Sant Joan d’Alacant | 24.367 |
| Sant Vicent del Raspeig | 58.978 |
| la Torre de les Maçanes | 1.212 |
| Xixona | 6.879 |
Història de l’Alacantí
La comarca de l’Alacantí és una creació relativament recent, datant de l’any 1989, i inclou l’antiga comarca de la Foia de Xixona i una part de de l’històrica Horta d’Alacant. Estes antigues comarques són perceptibles en el mapa de les comarques elaborat per Emili Beüt “Comarques naturals del Regne de València”, publicat el 1934.
Durant el període de colonització cristiana de l’Edat Mitjana, l’Alacantí va ser una de les últimes regions conquerides als àrabs. El territori va ser incorporat a Castella el 1244, en virtut del tractat d’Almizra, l’acord de pau entre la Corona d’Aragó i la Corona de Castella al segle XIII que estipulà els límits del Regne de València; i posteriorment va experimentar una revolta musulmana el 1248, que va ser sufocada amb l’ajuda d’En Jaume I. Després de diversos anys de disputa, el 1304, en virtut de la Sentència de Torrelles, Dionís I de Portugal, l’infant Joan de Castella i el bisbe de Saragossa van acordar que les terres de l’Alacantí foren definitivament adscrites al Regne de València, baix el regnat del rei Jaume II el Just.
Quan en l’any 1490 Ferran II d’Aragó, conegut com el Catòlic, va atorgar el títol de ciutat a la vila d’Alacant, l’Alacantí estava dividit en dos termes municipals: el terme d’Alacant, que incloïa els actuals municipis de Sant Joan d’Alacant, Mutxamel, Sant Vicent del Raspeig, el Campello, Agost, Busot i Aigües de Busot; i el terme de Xixona, que comprenia Torremanzanas. La configuració administrativa que hui coneixem és fruit d’un procés segregacionista que va afectar tant l’antic municipi d’Alacant com el de Xixona.
A finals del segle XVI, Mutxamel i Sant Joan van aconseguir el títol d'”universitat”. Amb esta distinció, no es va aconseguir una segregació total i completa, però va suposar el primer pas cap a la independència municipal. En el segle XVII, Mutxamel es va independitzar completament d’Alacant, però després de 25 anys va sol·licitar ser agregada de nou al consell d’Alacant, no tornant a assolir la independència total fins al 1775. Per la seua banda, la universitat de Sant Joan i Benimagrell també va demanar ser reincorporada per la ciutat d’Alacant el 1619, aconseguint la independència definitiva el 1779.
A més, en 1789, Peñacerrada, que formava part de Mutxamel, es va independitzar però es va reintegrar al seu municipi original el 1846.
Durant el segle XVIII, es va produir un important procés de desforestació i una recuperació demogràfica que va comportar la creació o potenciació de nuclis fins aleshores marginals, coincidint amb un fenomen de recolonització interior espontani. El creixement poblacional d’alguns d’estos nuclis va ser espectacular, el que va propiciar unes favorables condicions econòmiques que, posteriorment, van conduir a la independència municipal. Així doncs, Busot, Agost i Villafranqueza es van independitzar definitivament d’Alacant durant este segle.
Torremanzanas i La Sarga, a més, es van independitzar de Xixona durant el segle XVIII. La Sarga, a causa de la disminució de la seua població, va ser reabsorbida per Xixona en el segle XIX.
Durant el segle XIX, els municipis de Sant Vicent del Raspeig, Aigües de Busot i, el 1901, el Campello, es van independitzar d’Alacant. D’altra banda, el 1932, Villafranqueza va ser annexada per la ciutat d’Alacant.
D’este procés segregacionista se’n deriva la presència de dos enclavaments del terme municipal d’Alacant separats de la resta: un entre Mutxamel, Sant Vicent, Xixona, Busot i el Campello; i un altre entre Busot, Aigües de Busot i Relleu. Així mateix, s’explica la existència d’una subcomarca formada per Xixona i Torremanzanas, la qual té el seu origen en una separació administrativa secular.
Economia de l’Alacantí
El motor econòmic de la comarca són sobretot els seus nuclis poblacionals principals com: Sant Vicent del Raspeig, que té una presència destacada d’indústries cimenteres i papereres, caracteritzant-se com una ciutat dormitori on s’ubica la Universitat d’Alacant; Agost, coneguda per la producció de rajoles destinades a la construcció i per la seua tradicional activitat en l’àmbit de la pedra; Sant Joan d’Alacant, un altre municipi dormitori amb un campus universitari propi de la Universitat Miguel Hernández, a més de comptar amb nombrosos centres comercials de gran superfície; i el Campello, amb un port pesquer. Alacant, la capital de la comarca, ha experimentat un creixement ràpid, especialment des del segle XVIII, gràcies al seu actiu comerç marítim. És un centre industrial diversificat, amb sectors com l’alumini, la indústria química, els tallers metal·lúrgics i mecànics, la ceràmica, l’alimentació, el tabac, entre d’altres. A més, és un important centre pesquer. No obstant això, una de les activitats més rellevants de la comarca és el turisme, especialment a la Platja de Sant Joan, i els sectors econòmics relacionats amb esta indústria.
Geografia de l’Alacantí
La comarca presenta un terreny pràcticament pla envoltat de majestuoses muntanyes. Té límits al nord amb la serralada del Cabeço d’Or, coneguda pel seu nom degut a les antigues mines d’or que van ser explotades durant l’època musulmana, deixant rastres històrics. Al sud, s’estén la vall del Vinalopó, mentre que a l’oest es troben les serralades dels Plans i a l’est el mar Mediterrani. L’Alacantí es divideix en dues zones clarament diferenciades: una part septentrional amb relleus abruptes, on s’ubica la vall de Xixona, i una part meridional formada per una plana costanera que travessa el riu Montnegre. Esta situació geogràfica privilegiada, juntament amb el seu clima càlid i sec, malgrat les ocasionals baixades de temperatura, ha convertit les terres en un lloc preferent per a diverses cultures que han poblat la regió mediterrània al llarg de la història.
Sociologia i Antropologia de l’Alacantí
En construcció…
Gastronomia i festivitats
En construcció…
Política i Administració Pública de l’Alacantí
En construcció…
Institucions i bens culturals
En construcció…
Eres un científic/a social de la comarca? T’agradaria visibilitzar el teu perfil professional per a empreses, mitjans de comunicació, ONG o altres entitats? Registra’t en el nostre cercador de veus professionals:
