El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) juga un paper fonamental per a entendre la societat on vivim. Es tracta d’un organisme autònom conegut, principalment, per la realització periòdica d’enquestes i baròmetres que estudien l’evolució de l’opinió pública espanyola.
Per això en La Comarca Científica – entenent que el CIS recull dades necessàries per a la investigació dins de les Ciències Socials – també realitzarem el nostre baròmetre particular: el CIS Valencià.
A partir de les dades del Centre d’Investigacions Sociològiques i altres baròmetres electorals, abordarem la seua traducció i efecte dins del territori valencià.
Què opinen els valencians dels seus candidats? I dels partits polítics? Com interpreten els seus discursos? Els funciona la comunicació i l’estratègia política a les organitzacions polítiques? Trobarem totes les respostes en el CIS Valencià, l’únic espai audiovisual que analitza el comportament electoral de les Comarques Valencianes.
Què és el CIS?
El CIS, com a organisme autònom vinculat al Ministeri de Presidència, té la funció de contribuir al coneixement científic de la societat espanyola. Així mateix, i a través del recull de diverses dades estadístiques sobre l’opinió pública, du a terme estudis amb diagnòstics socials precisos que posteriorment ajuden a orientar la tasca d’institucions públiques, però també d’empreses, partits polítics i organitzacions civils.
D’aquesta forma, els ciutadans disposen d’un banc de dades de domini públic i custodiat pel Centre d’Investigacions Sociològiques i al qual es pot accedir a través de la pàgina web.
Per altra banda, a través de la Revista Espanyola d’Investigacions Sociològiques (REIS), es difonen les investigacions de diferents teòrics socials que estan contribuint al coneixement científic de la societat.
Quina metodologia utilitza?
Les enquestes i els estudis qualitatius són les eines fonamentals del Centre d’Investigacions Sociològiques. A través d’elles el CIS desenvolupa la seua tasca amb l’objectiu d’analitzar científicament a la societat espanyola.
Qui du a terme els estudis?
Els estudis es duen a terme mitjançant la iniciativa del mateix organisme del CIS, però també, en altres ocasions, a través d’acords amb institucions públiques o privades sense ànim de lucre.
Quines altres activitats desenvolupa el CIS?
Són moltes les activitats que desenvolupa l’organisme, però destaquem quatre que tenen a veure fonamentalment amb la formació de futurs professionals en recerca científica:
- Les beques de formació per a postgraduats en matèries d’interés per a l’organisme: Tenen la finalitat de contribuir a la formació de professionals en l’extracció i anàlisi de dades estadístiques, és a dir, en un projecte de recerca quantitativa.
- Estudis de postgrau: Té l’objectiu de contribuir a la formació de titulats universitaris. Els estudiants es formen en recerca social i per tant en la recollida de dades i el seu posterior anàlisi, interpretació i presentació.
- Cursos d’Estiu Harvard: El curs està dirigit per teòrics i investigadors socials de primer nivell, majoritàriament membres de la Universitat de Harvard i aborden la complexitat de les Ciències Socials.
- Organització i participació de cursos i seminaris: Destinats en la seua major part a la formació, l’anàlisi i la difusió de les investigacions en ciències socials com la sociologia o les ciències polítiques.
Què analitzem en el CIS Valencià?
La identitat de les Comarques Valencianes
Per a mesurar el grau d’identitat valenciana cal anar a les preguntes que el CIS realitza als valencians al voltant de l’administració autonòmica.
Per una banda, hem de tindre en consideració la sèrie històrica sobre la forma favorita d’organització de l’Estat per als valencians. A la taula podeu veure l’evolució fins a l’any 2005. La forma preferida per als valencians és l’actual: un Estat amb Comunitats Autònomes.
No obstant això, la tendència marca un increment progressiu cap a una Comunitat Autònoma amb més competències, organització preferida per 26,2 dels valencians en 2005, segons el CIS. Aquest progrés que marca una identitat valenciana més profunda, va en detriment d’aquells que pensen que hauria d’haver-hi un Govern central sense autonomies i que en 2005 era l’organització de l’Estat favorita per al 12,3% dels valencians, quasi 7 punts per davall de 1992.
En la mateixa línia va anar, fins a 2005, la següent pregunta del CIS: Creu vosté que, en general, la creació i desenvolupament de les Comunitats Autònomes ha estat per a Espanya una cosa més bé positiva o més bé negativa? Per a quasi el 70% dels valencians, el procés havia estat “més bé positiu”.
Però les dades del CIS ens deixen amb intriga, donat que la sèrie històrica només arriba fins a 2012, amb un bot de cinc anys sense preguntes des de 2005 fins a 2010.
En eixos anys, la tendència canvia dràsticament i els valencians comencen a qüestionar el desenvolupament de les Comunitats Autònomes: Menys de la meitat considera que ha estat un procés “més bé positiu”, i els que pensen que ha estat “més bé negatiu” creixen fins al 39,2% en 2012.
Al CIS Valencià de La Comarca Científica, estarem alerta de les futures progressions pel que fa a aquesta pregunta.
Per altra banda, i seguint amb el grau d’autonomia desitjat, que és clau per a entendre la identitat dels valencians; que pensa el poble valencià d’açò? Vol més autonomia, menys o igual de la que ja té?
La resposta segueix el patró de l’anterior. Els valencians, almenys fins a 2012, van mostrar una tendència creixent a la centralització. Fins a un 39,6% dels valencians considerava que calia menys grau d’autonomia al si de les Corts Valencianes.
Totes aquestes dades ens compten, en última instància, que la identitat valenciana està vinculada molt estretament amb la identitat espanyola i que sentir-se valencià és una altra forma de sentir-se espanyol per a una gran part de la població.
I és que al voltant del 90% dels valencians, segons el CIS, s’han sentit “Molt orgullosos” o “Bastant orgullosos” de ser espanyols fins a 2012.
La ideologia de les Comarques Valencianes
Quan es parla de política, s’utilitzen normalment expressions d’esquerra i dreta. En el CIS Valencià hem de tindre en consideració l’autoubicació ideològica dels ciutadans de les comarques valencianes, tot i que l’eix esquerra-dreta va perdre certa rellevància en les últimes eleccions locals i autonòmiques (2015) i també a les eleccions generals de 2015 i 2016.
No obstant això, conéixer l’escala ideològica de la societat valenciana ens aproximarà a comprendre el comportament electoral que volem estudiar al CIS valencià. La tendència des de 1987 fins a 2015 ha desplaçat la ideologia valenciana cap a la dreta. Si fins a març de 1995 el grup predominant era el que es considerava d’esquerres (al voltant del 30% s’autoubicava en 3-4) – en una escala on 1 és extrema esquerra i 10 extrema dreta -, a maig de 2015 el 40,1% dels valencians es considerava de centredreta (5-6). La mitjana, que sempre s’havia situat per davall del 5, supera aquesta línia l’any 1999 per primera vegada.
La relació entre els valencians i les campanyes electorals autonòmiques
Aquesta és una altra de les claus per a entendre el comportament electoral valencià. Serveixen les campanyes electorals per a modificar la direcció del vot? Fins a quin punt són útils per a donar a conéixer el candidat, el programa o la diferència entre altres partits?
El CIS publica regularment, abans de les eleccions autonòmiques valencianes, un estudi amb la intenció de vot. També publica un estudi postelectoral on es pot veure l’efecte de la campanya electoral.
En primer lloc, tot i que quasi la meitat de la societat valenciana mostra “Poc interés” o “Cap interés” en el seguiment de les campanyes electorals, cal destacar que el grup que sol ser majoritari és el que les segueix “Amb bastant interés”.
Campanya electoral per a informar de programa i propostes
Per altra banda, les campanyes electorals a les eleccions autonòmiques valencianes han servit, en general (des de 1999 fins a les últimes de 2015), per a informar-se “Bastant” dels programes i propostes de cada partit o coalició. També han estat importants per a conéixer millor el candidat – encara que menys que el programa -, o per a veure la diferència existent entre els partits. Si més no, existeix una particularitat important a les últimes eleccions de 2015. I és que, tal com passa a la resta de l’Estat, les eleccions de canvi solen ser més participatives i per tant, els ciutadans estan més receptius als missatges electorals.
Així mateix, i per il·lustrar el canvi: en 2011 la campanya electoral li va servir “Molt” al 2,8% dels valencians per a informar-se del programa i les propostes dels partits i “Bastant” per al 24,4%. En 2015 va ser “Molt” útil per al 6,5%, mentre que per al 33,2% va ser de “Bastant” utilitat.
Campanya electoral per a donar a conéixer el candidat/a
Pel que fa al coneixement dels candidats polítics valencians, el CIS ens mostra xifres semblants entre els dos anys.
A l’any 2011, la campanya política de les eleccions autonòmiques li va servir “Molt” a un 3,5% dels valencians per a conéixer als candidats, i “Bastant” per al 20,9%. En 2015, un 5,9% declarava que la campanya havia estat “Molt” útil per a conéixer els candidats, mentre que un 35,3% pensava que “Bastant”.
Campanya electoral per a marcar diferències
Per últim, i per a acabar de demostrar que en les eleccions de canvi les campanyes polítiques són encara més importants, cal veure com afecten en el moment de conéixer la diferència entre els diferents partits que competeixen per l’electorat. En eixe sentit, la campanya electoral de les eleccions autonòmiques de 2011 va ser menys “útil” per al ciutadà valencià que la del 2015. Només un 3,1% dels valencians, segons el CIS, considerà que la campanya li havia servit “Molt” per a veure la diferència entre els partits, i “Bastant” per al 22,6%. En canvi, en 2015, per al 6,1% la campanya li havia servit “Molt” per a aquesta funció i “Bastant” per al 37,7%.
L’efecte real de les campanyes electorals en la societat valenciana
En definitiva, el resultat electoral de les següents eleccions es decideix durant el transcurs de la legislatura. Però el percentatge d’indecisos – que pot rondar el 16% durant la campanya – pot decantar la balança cap a un costat o cap a l’altre. En les últimes eleccions, per a un 20,1% dels valencians, la campanya electoral li va servir “Bastant” per a acabar decidint el seu vot.
Ací, en el CIS Valencià de La Comarca Científica, analitzarem a través de les dades oficials i altres baròmetres i enquestes electorals, l’opinió pública valenciana durant el transcurs de la legislatura i el període electoral.
