Què és la sociologia? Què estudia? Per a què serveix? És possible estudiar la carrera de sociologia en les Comarques Valencianes? En La Comarca Científica podràs trobar la resposta a totes estes i moltes altres preguntes sobre la sociologia en general i sobre la sociologia valenciana en particular.
A continuació pots trobar també tot el contingut produït per nosaltres pel que fa a esta ciència social:
- De Sentit Comú 1×01 | La valencianitat als ulls de la dreta
Què vol dir sentir-se valencià? Qui representa els interessos dels valencians? Per què en política sempre s’intenta portar la bandera de la valencianitat? En el primer capítol del pòdcast De … - Identitat i consciència comarcal | Les comarques valencianes en l’actualitat
Tenim identitat i consciència comarcal els valencians i les valencianes? La Comarca Científica, en col·laboració amb Aula Codi, de Grup La Veu, trau la tercera entrega de la sèrie de … - Les primeres propostes comarcals | Segona República i dictadura Franquista
La Comarca Científica, en col·laboració amb Aula Codi, de Grup La Veu, trau la segona entrega de la sèrie de vídeos que busquen l’origen i l’evolució de les comarques valencianes … - L’origen de les comarques valencianes
La Comarca Científica enceta una nova col·laboració amb Aula Codi, de Grup La Veu, a través d’una sèrie de vídeos que busquen l’origen i l’evolució de les comarques valencianes. En … - Debat ‘Eleccions 2023. Una mirada des de les ciències socials’
La Comarca. Associació Divulgativa de Ciències Socials va organitzar, amb la col·laboració del Servei de Llengües i Política Lingüística de la Universitat de València, un debat al voltant de l’any … - Negacionisme polític | Desafecció política, antipolítica i banalització de la corrupció
Què és el negacionisme polític? O dit d’una altra manera, per què la gent odia la política? Els sociòlegs Joan Font i Ernesto Ganuza, de l’Institut d’Estudis Socials Avançats del … - Nacionalismes, nacionalistes i nacions | Què trobem a les comarques valencianes?
El nacionalisme és un dels moviments socials més importants del període contemporani segons les ciències socials. Però, tal com passa amb el concepte populisme, els nacionalismes tampoc no estan definits … - L’origen de les Falles | Història i sociologia de la tradició
Quin és l’origen de les Falles? El sociòleg Émile Durkheim deia que no pot existir cap societat que no senta la necessitat de conservar i reafirmar els sentiments i les … - El documental ‘Viatge a l’extrema dreta’ disponible online
Fins ara, l’extrema dreta valenciana no havia aconseguit en solitari cap representació política significativa. No obstant això, i després del resultat de les eleccions andaluses de desembre del 2018, tant … - Debat Eleccions 2019: Una perspectiva científica
El primer debat de les Eleccions de 2019 ha estat organitzat per La Comarca Científica i tingué lloc a la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València el passat … - Dia Internacional de la Dona 2018
L’origen del Dia Internacional de la Dona ve de lluny. Però fent un repàs al present, en 2017, foren huit les dones víctimes per assassinat masclista a les Comarques Valencianes. … - La Mare de Déu de la Salut des de la Sociologia
Poques ciutats europees han sabut guardar i transmetre les seues tradicions com les que celebra Algemesí, amb les Festes de la Mare de Déu de la Salut a la comarca … - Què és la sociologia?
Per a conèixer què és la Sociologia, el sociòleg Alexis Lara entrevista a un company de ciència de València Ciutat: el sociòleg Javier Cencillo. “Estimar la societat és estimar alguna …
Buscador de sociòlegs/es valencians:
Què és la sociologia?
La Federación Española de Sociología defineix esta ciència social com la ciència que estudia el comportament social de les persones, dels grups i de l’organització de les societats.
A més a més, distingeix dos grans formes d’abordar els fenòmens socials: els agregats i les entitats socials per una banda i el comportament de les persones en relació amb els altres per altra. Mentre que en el primer els sociòlegs intenten conéixer que són, com funcionen i com afecten el comportament i al benestar de les persones; el segon, seguint la definició de la FES, indaga com ocorren les accions i quines conseqüències tenen en els nostres models de vida. En especial, esta última forma d’abordar els fenòmens socials, centra l’atenció en l’impacte que el comportament de la gent té en la societat a través de les seues accions i la participació en els processos de canvi, creant formes socials noves o transformant les ja existents.
En definitiva, la sociologia és una ciència social que necessita d’altres ciències socials per a un anàlisi més profund del seu objecte d’estudi. Al mateix temps, la resta de ciències socials necessiten la sociologia per poder fer una anàlisi encertada del seu objecte d’estudi.
Què estudia la sociologia?
L’objecte d’estudi de la sociologia és la societat. No obstant, per fer-nos una millor idea d’allò que estudia la sociologia és necessari donar-li una ullada als temes centrals que ocupen esta ciència social:
- Els grups socials: Totes les persones formen part de diferents grups, amb diverses característiques, magnitud, etc.; de manera que en totes les societats acabem trobant als individus organitzats en categories superiors. Estes unitats grupals poden tindre algun tipus de relacions socials entre elles, però en última instància es caracteritzen per tindre una certa estabilitat i per establir algunes normes de pertinença als individus que s’identifiquen en ells.
- Les institucions socials: Perquè una societat puga realitzar les seues funcions bàsiques és necessària l’existència d’un conjunt d’institucions socials específiques que regulen el comportament de les persones i els orienten d’alguna manera cap al compliment d’uns fins determinats.
- L’estructura social: Es tracta d’entendre la població com una organització, que viu i es desenvolupa en un lloc determinat. El concepte parteix de la idea de que la realitat social no és caòtica, sinó que més bé expressa certa estabilitat entre els elements que la componen. Però l’estabilitat que mostra no està associada a estructures estàtiques o rígides, ja que la societat és sempre dinàmica i en constant mutació.
- Les relacions de poder i l’autoritat: Robert Alexander Nisbet definia qualsevol ordre social com un entramat d’autoritat, és a dir, relacions que contesten a les necessitats de coordinació, d’articulació social i d’organització. Altres sociòlegs com Max Weber definiren el poder que trobem a les societats com la probabilitat d’imposar la pròpia voluntat a altres, encara que siga contra una resistència.
- Les classes socials: És un dels conceptes clau que estudia la sociologia. En totes les societats humanes existeix una diferenciació de posicions de poder, de riquesa i de prestigi. El més important és tindre present que està diferenciació no obeeix en cap cas a una lògica natural primària, sinó que està construïda socialment, sent, per tant, en un fenomen de caràcter històric i cultural. Els sociòlegs Kinsgley Davis i Wilbert Moore arriben a afirmar que no existeix cap societat que no tinga una forma d’estratificació, el que vol dir, en última instància, que totes les societats necessiten organitzar als individus en una determinada estructura social. Açò ho aconseguiran inculcant als mateixos individus el desig d’ocupar certes posicions i complir amb les normes socials que eixa posició exigeix dins de la societat, és a dir, a complir un determinat rol social.
- Els processos socials: Segons el sociòleg Nisbet, existeixes cinc tipus de processos d’interacció social bàsics: l’intercanvi, la cooperació, el conformisme, la coerció i el conflicte. Però dintre d’estos trobem un de ben específic, que és la comunicació. Esta interacció social influeix en la conducta dels individus a partir del que Herbert Mead anomenava “l’altre generalitzat” i que reflecteix l’actitud de la societat en la ment del subjecte.
Quin és el seu mètode d’estudi?
En este apartat podem diferenciar fonamentalment dos mètodes d’estudi de la sociologia: El mètode hipotètic deductiu (qualitatiu) i el mètode inductiu (quantitatiu).
El mètode qualitatiu consisteix en un conjunt de procediments mitjançant els quals l’investigador estableix generalitzacions causals coordinant tècniques com l’observació (documental o directa, directa extensiva o directa intensiva), la inferència i la comprovació. L’entrevista, les històries de vida o els anomenats focus groups són eines clau per a l’anàlisi qualitatiu.
-
Un exemple d’investigació qualitativa en sociologia podria ser un estudi etnogràfic sobre la vida quotidiana d’una comunitat específica, en què l’investigador participa i observa activament el comportament i les pràctiques socials dels membres de la comunitat. Això pot implicar l’observació directa, les entrevistes en profunditat i la recopilació de documents per comprendre com els membres d’esta comunitat viuen i experimenten la seva vida quotidiana. Per exemple, un sociòleg podria realitzar un estudi etnogràfic sobre una comunitat rural en la qual la majoria de la població treballa en la indústria agrícola. En este estudi, l’investigador podria participar en les activitats de la comunitat, com ara els mercats locals, les festes i les reunions socials. També podria realitzar entrevistes amb els membres de la comunitat per comprendre les seves percepcions sobre el seu entorn, les relacions socials, les tensions i les expectatives de la vida. L’objectiu d’esta investigació seria descriure i entendre la vida quotidiana d’esta comunitat i els factors que influeixen en la seva manera de viure. A través de la participació activa i l’observació directa, l’investigador podria obtenir una visió més profunda de les experiències i les pràctiques socials dels membres de la comunitat, així com les dinàmiques socials que s’hi donen.
El mètode quantitatiu empra tècniques matemàtiques per a quantificar fets materialment innumerables. Imagina, per exemple, que realitzes una enquesta per a valorar l’actuació del govern municipal de la teua ciutat. Esta hauria de reflectir els resultats en números que podrien anar de l’1 al 10. Un dels programes informàtics estrella per a realitzar estes tasques i analitzar les dades és l’SPSS.
-
Un exemple d’investigació quantitativa en sociologia podria ser un estudi sobre les actituds i les opinions dels joves respecte a les polítiques públiques relacionades amb la igualtat de gènere. En este estudi, l’investigador utilitzaria una metodologia de recollida de dades basada en qüestionaris estructurats i enquestes a gran escala per obtenir dades quantitatives sobre les opinions i les actituds dels joves envers este tema. Per exemple, l’investigador podria dissenyar un qüestionari amb preguntes específiques sobre les polítiques públiques relacionades amb la igualtat de gènere, com ara el permís de paternitat i maternitat, l’equitat salarial, les quotes de gènere en les empreses i les institucions, entre altres. Este qüestionari podria ser distribuït a una mostra representativa de joves de diferents edats, gèneres i nivells socioeconòmics. Una vegada recollides les dades, l’investigador podria analitzar-les quantitativament per obtenir estadístiques i mesures sobre les actituds i les opinions dels joves envers estes polítiques. Això podria incloure l’anàlisi de les respostes a les preguntes específiques, així com l’estudi de les relacions entre les diferents variables, com ara l’edat, el gènere i el nivell socioeconòmic, i les opinions i actituds dels joves respecte a la igualtat de gènere. L’objectiu esta investigació seria proporcionar dades quantitatives fiables i significatives per comprendre les actituds i les opinions dels joves envers estes polítiques i, així, poder dissenyar polítiques públiques més efectives i adaptades a les necessitats dels joves.
On podem estudiar sociologia valenciana?
Estudiar sociologia a les comarques valencianes és possible. La Universitat de València ofereix el grau en Sociologia a la Facultat de Ciències Socials. En concret, és el departament de Sociologia i Antropologia Social qui s’encarrega d’impartir el grau. El pla d’estudis del Grau en Sociologia de la Universitat de València inclou diverses assignatures que cobreixen diferents àrees de la sociologia com teoria sociològica, història de la sociologia, estadística aplicada a les ciències socials, mètodes i tècniques d’investigació social, sociologia de l’educació, sociologia de la població, sociologia de l’ecologia i el medi ambient, sociologia de les organitzacions, sociologia de la cultura, sociologia de l’esport, estructura i canvi de les societats contemporànies, etc. Estes són només algunes de les assignatures que es poden estudiar en el Grau en Sociologia de la Universitat de València. El pla d’estudis també inclou altres assignatures optatives, pràctiques externes i el treball de fi de grau.
Mentre que a les comarques del nord no tenim la possibilitat d’estudiar el grau en sociologia; a les comarques del sud sí que hi podem. Allí trobem el grau en Sociologia a la Universitat d’Alacant. El centre que l’imparteix és la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i la docència pot ser en valencià, castellà i anglés. El pla d’estudis del Grau en Sociologia de la Universitat d’Alacant ofereix als estudiants una formació completa en diferents àrees de la sociologia. Així, els alumnes poden estudiar assignatures que aborden temes com ara la història i la teoria de la sociologia, les tècniques i mètodes d’investigació social, l’estadística aplicada a les ciències socials, la sociologia del gènere, la sociologia de la cultura, la sociologia de la salut i la malaltia, la sociologia de les organitzacions, la sociologia de l’educació, la sociologia política, la sociologia de les migracions, la sociologia urbana, la sociologia de la població i la sociologia de la globalització. Així mateix, el pla d’estudis també inclou assignatures optatives, pràctiques externes i el treball de fi de grau.
La Sociologia Valenciana
Entitats valencianes
L’Associació Valenciana de Sociologia és una entitat sense ànim de lucre que es dedica a promoure la sociologia en la Comunitat Valenciana, realitzar investigacions i organitzar activitats acadèmiques i de divulgació científica. L’associació també és membre de la Federació Espanyola de Sociologia, actualment presidida per la sociòloga Diana Jareño Ruiz.
També existeix el Col·legi Oficial de Politòlegs i Sociòlegs de la Comunitat Valenciana: és una institució professional que busca representar i defensar els interessos dels graduats en Ciències Polítiques i de l’Administració i Sociologia en les comarques valencianes.
Alguns sociòlegs i sociòlogues valencianes
Un dels referents de la sociologia valenciana és Vicent Flor i Moreno, autor dels assajos Noves glòries a Espanya, anticatalanisme i identitat valenciana i de Societat anònima. Els valencians, els diners i la política o Joan Francesc Mira, del qui hi ha una descripció a l’apartat d’antropologia donat que també és antropòleg.
Per altra banda, Antonio Ariño Villarroya és catedràtic de la Universitat de València i va ser Vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València. Ha centrat la seua recerca en temes com la cultura, la participació política i la identitat valenciana. A més, és membre de diverses associacions i societats científiques nacionals i internacionals relacionades amb la sociologia.
Un referent sociològic és el valencià Josep Picó López qui va arribar a la Universitat de Cambridge en 1984 per aprofundir en els seus estudis sobre l’Estat del Benestar. Esta estada va ser el començament d’una relació amb l’acadèmia britànica que va continuar durant dècades. Picó ha publicat un llibre anomenat “Memòria de Cambridge” que retrata la vida en els colleges britànics i les seues vivències acadèmiques amb autors destacats de la sociologia com Anthony Giddens. Entre els seus llegats està la reconstrucció d’una institució molt important per als valencians, la Institució Alfons el Magnànim.
La sociòloga Josepa Cucó Giner, que ha desenvolupat al llarg de la seua carrera acadèmica investigacions respecte del pagesia o la societat tradicional valenciana, també mereix menció especial. Entre altres qüestions, ha investigat sobre l’associacionisme, l’esquerra, el feminisme, l’urbanisme o fins i tot l’amistat.
Sandra Obiol Francés és una professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València i membre de diversos grups de recerca com IPRODES. La seua investigació se centra en l’estudi del benestar i la desigualtat, incloent l’anàlisi de les famílies monoparentals i la vulnerabilitat social, així com les estratègies de benestar davant situacions de crisi socioeconòmica. Actualment, està centrada en l’estudi dels processos de precarització de gènere en el treball de cura.
Per últim, tirem cap a casa amb el sociòleg valencià Alexis Lara Climent, destacable per la seua aplicació de les tècniques del màrqueting online a les ciències socials en este projecte multimèdia que actualment coordina: La Comarca Científica.
