Què és la Geografia? On podem estudiar-la a les comarques valencianes? Quines eixides acadèmiques i professionals té? Ací podràs trobar resoltes totes estes qüestions sobre la geografia i, especialment sobre la geografia valenciana.
A continuació pots trobar també tot el contingut produït per nosaltres pel que fa a esta ciència social:
- De Comarca a Comarca 1×01 | I això de les comarques valencianes?
De Comarca a Comarca s’estrena com una nova secció del pòdcast de La Comarca Científica. En esta plataforma de divulgació de les ciències socials ens hem proposat desafiar eixe sentit … - Agenda 2030 i el futur post-pandèmia
L’agenda 2030 pot ser la guia per fer front a la pandèmia mundial de la Covid-19, la qual ha afectat socialment i econòmicament al món tal com el coneixem. Diuen … - València Capital Sostenible 2017
El fenomen “València Capital Sostenible 2017” te el seu origen en el Pacte de Política Alimentaria Urbana de Milà (MUFPP), més conegut com el Pacte de Milà, és el primer … - Què és la geografia?
Per a conèixer què és la Geografia i quina relació té aquesta ciència amb les ciències naturals, Alexis Lara entrevista al geògraf riberenc, Samuel Zacarés. La línia imaginaria que separa …
Buscador de geògrafs valencians:
Què és la geografia?
La geografia és la ciència social que s’encarrega de la descripció analítica i la representació gràfica del planeta i els seus ecosistemes. Així, analitza els paisatges, llocs, regions, territoris i poblacions i la interrelació entre tots. Etimològicament, el seu nom procedeix del grec gea (terra) i graphos (escriptura).
En un sentit ample, es podria considerar una de les ciències més antigues, en tant que alguns historiadors de la ciència situen el seu origen a la Grècia Antiga, amb Eratòstenes (276-194 aC) o inclús, més anteriorment, Heròdot (484-420 aC), Els quals s’interessaren per l’estudi de les poblacions, els territoris i la superfície terrestre dels pobles que coneixien.
Històricament, encara existeixen diverses tradicions de recerca geogràfica, moltes d’elles amb orígens a l’antiguitat. Hi trobem, per exemple:
- L’anàlisi de les relacions entre humans i territoris.
- Els estudis d’àrea, abastant fenòmens naturals i humans localitzats.
- Anàlisis fonamentades en les ciències de la terra, enfocades en les dinàmiques del planeta.
Així, la geografia es pot considerar una disciplina mundial, el pont entre ciències socials i naturals.
Encara i tot, en un sentit més proper a les ciències socials actuals, caldria situar l’origen de la geografia humana tal com la coneguem ara cap al segle XIX, en Alemanya, de la mà de Karl Ritter, Friedrich Ratzel i el francés Elisée Reclus. Estos autors donaren nombre a la disciplina com a tal, antropogeografia o antropologia humana.
Esta disciplina s’encarrega dels espais, és a dir, de l’ordenament espacial i els patrons d’interacció social, així com de la trama entre els diferents camps (entramat mundial dels espais econòmics, interconnexions del coneixement, etc.) a més de les relacions entre diferents nivells espacials (global-nacional-regional-local).
En una frase, podríem dir que la geografia humana és la ciència de l’organització espacial de les activitats humanes, i de les relacions entre la societat i el seu entorn.
Què estudia la geografia?
Fonamentalment, hi podem trobar tres grans camps d’estudi a la geografia humana o antropografia:
- La distribució i interrelació de les poblacions i cultures en la superfície terrestre.
- La manera específica en què estes interactuen amb el seu medi ambient.
- La forma en què organitzen els seus sistemes polítics, econòmics i socials com a part de la seua ubicació geogràfica.
És a dir, al geografia humana ens permet aconseguir un enfocament espacial de les activitats humanes, permetent l’estudi de problemes típics de diferents àmbits, des de l’històric o el polític fins al cultural, social o inclús, militar.
Esta gran varietat de la geografia permet, tanmateix, l’existència de diverses subdivisions d’aquesta ciència, per tant, podem trobar, entre d’altres:
- La geografia poblacional, que estudia la distribució humana sobre la superfície terrestre.
- La geografia cultural, que analitza com la cultura humana es vincula amb la seua ubicació geogràfica.
- La geografia econòmica, centrada a les dinàmiques econòmiques històriques i a la distribució social i espacial dels factors econòmics.
- La geografia política, que estudia els “espais” polítics com són els estats, les nacionalitats, així com la forma en què les relacions de poder afecten l’espai.
Amb tot, l’objecte d’estudi de la geografia ha canviat i s’ha anat ampliant històricament, però sempre s’ha mantingut, en el cas de la part “humana” d’esta ciència dins dels aspectes no naturals del planeta Terra, formant una mena d’ecologia humana.
Quin és el seu mètode d’estudi?
Les metodologies de la geografia humana són, en l’actualitat, molt diverses i variades. D’alguna manera es poden classificar en dues categories o corrents generals:
- Una d’elles contindria les metodologies de la geografia en general, per tant, adquirint un enfocament més naturalista, amb anàlisis estadístiques i models matemàtics.
- Per altra banda, també els estudis geogràfics prenen bona part de la seua metodologia de la resta de les ciències socials, emprant models econòmics, anàlisis arxivístics, estudis de cas, enquestes…Materials per regla general més qualitatius, menys enfocats a la quantificació.
En qualsevol cas, la metodologia és ampla i flexible, per tant, a la geografia sempre depén del tòpic puntual de l’estudi i de les disciplines auxiliars empleades.
On podem estudiar geografia valenciana?
A les comarques valencianes hi podem estudiar geografia a la Universitat de València, on esta disciplina té dedicada una facultat específica juntament amb la d’història, la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. A més, la UV també disposa d’un màster de Geografia: Tècniques per a la Gestió del Medi ambient i del Territori.
També podem accedir a estudis de geografia a la Universitat d’Alacant. La formació s’anomena Grau en Geografia i Ordenació del Territori, dins de la Facultat de Filosofia i Lletres. Esta mateixa universitat de les comarques del sud compta amb dos màsters dins de les categories pròpies de l’antropologia: Un en Desenvolupament Local i Innovació Territorial i l’altre, en Planificació i Gestió de Riscos Naturals.
La Universitat Jaume Primer, de Castelló de la Plana, no disposa actualment de cap grau d’estudis en geografia, ni tampoc de màsters referents a esta ciència.
Eixides professionals
L’estudi de la carrera de geografia obri grans possibilitats al món laboral, entre les quals podem trobar l’ensenyança, el disseny cartogràfic (incloent-hi l’ús de tecnologia punta, com actualment dins del mercat dels drons topogràfics de precisió o escàners digitals), l’anàlisi i desenvolupament de programari geogràfic, inventaris d’usos de sòl i recursos naturals, geomarketing, estudis de població, de mercat, gestió de patrimoni natural…
Els estudis en geografia permeten, a més a més i donades les seues característiques multidisciplinars, desenvolupar una carrera laboral o acadèmica en molts camps de les ciències socials i inclús naturals. Són, per tant, uns estudis bastant flexibles i amplis.
La Geografia Valenciana
A les comarques valencianes hi podem descobrir una gran quantitat i varietat d’investigadors i investigadores en l’àmbit de la geografia.
D’entre molts altres geògrafs i geògrafes, hi podem destacar, dins dels departaments dedicats a la geografia a Adolfo Calvo, especialista en processos hidrològics i geològics, Artemio Cerda, amb publicacions sobre degradació dels sòls i ecosistemes.
També, a Ana Camarasa, especialitzada en ecosistemes mediterranis i Javier Esparcia, analista dels processos de despoblació
Cercador de professionals valencians de la geografia
A més al cercador de científics socials de La Comarca Científica hi contem, entre altres, amb Ana Maria Merenciano (especialista en restauració d’ecosistemes), Edu Codina (especialista en investigació i planificació en serveis socials), Gersón Beltrán (professor en la Universitat Oberta de Catalunya en la Universitat d’Alacant i especialista en geomarketing), Marilia de Freitas (especialista en planificació del territori i vulnerabilitat social) i Samuel Biener (especialista en climatologia).
Altres espais on trobar geògrafs valencians
Tal com ocorre amb altres ciències socials, a les comarques valencianes, els Instituts d’Estudis Comarcals i Locals, també generen coneixement geogràfic arrelat al territori, a més d’articular-se amb la resta de ciències socials. Per altra banda, ací també tenim la Delegació Territorial de la Comunitat Valenciana del Colegio de Geógrafos o l’Associació Valenciana del Professorat de Geografia, Història i Art.
Este contingut ha estat possible gràcies al conveni de cooperació educativa entre la Universitat de València, la Fundació ADEIT i La Comarca. Associació Divulgativa de Ciències Socials.
