Què és l’antropologia? Per a què serveix? Quin és el seu objecte d’estudi? És possible estudiar antropologia en les Comarques Valencianes? Ací podràs trobar la resposta a totes estes i moltes altres preguntes sobre l’antropologia en general i sobre l’antropologia valenciana en particular.
A continuació trobaràs tot el contingut produït per La Comarca Científica pel que fa a esta ciència social:
Buscador d’antropòlegs/es valencians:
Què és l’antropologia?
Si has arribat fins ací és per què vols conéixer què és l’antropologia. Segurament, quan escoltes parlar d’ella i penses en el seu significat et vindràn a la ment imatges de tribus indígenes, de rituals ancentrals i d’aldees perdudes del món.
Però l’antropologia és molt més que això. És cert que esta ciència social, en els seus inicis allà per finals del segle XIX i principis del segle XX, s’encarregava dels aspectes orgànics i biològics de l’esser huma ancestral. Però més endavant, i ja amb el treball de l’antropòleg francés Claude Levi-Strauss, l’antropologia també començà a incorporar com a objecte d’estudi la diversitat de les cultures humanes de la nostra època.
En última instància es tracta d’una ciència social que té l’objectiu de comprendre l’ésser humà integrant tant les ciències naturals com les ciències socials. Estudia qualsevol manifestació humana a través del seu entorn social i cultural, i per tant mai de manera individual. És este un dels motius pels quals els seus estudis acaben tocant les linies d’estudi d’altres ciències socials com la sociologia.
Què estudia?
Un antropòleg o antropòloga clàssica estudiava fonamentalment els éssers humans de qualsevol regió i de diversos periòdes de temps, en especial els antropòlegs culturals, els quals, majoritariament centraven les seues investigacions en les cultures humanes no occidentals. En conseqüència tenim moltes investigacions sobre els indis nortamericans, els aborígens australians o les tribus de l’Àfrica subsahariana. Però la creixent diversificació cultural del món occidental ha provocat la curiositat de molts antropòlegs per a l’anàlisi de cultures urbanes com podrien ser els hipsters o hippies, o d’alguns moviments socials com el feminisme o també els fluxes migratoris.
Quin és el seu mètode d’estudi?
L’etnografia i el treball de camp són les principals eines de treball de l’antropologia. La primera necessita de la segona per a realitzar l’estudi descriptiu de les tradicions i les costums de l’objecte d’estudi en qüestió, ja siga este un grup social d’una ciutat, d’una comunitat nòmada o del món rural.
La tècnica qualitativa de l’observació participant és clau per a la recolecció de dades i la familiarització amb el grup social estudiat. Este mètode del treball de camp que ha d’utilitzar qualsevol antropòleg va ser impulsat originariament per antropòlegs socials com Bronislaw Malinowski a Gran Bretanya o Franz Boas als Estats Units. L’observació participant, no obstant, és una tècnica que també s’emprea en altres ciències socials.
Per altra banda, dins de l’observació participant, cal remarcar la importància de la perspectiva del actor. Esta fa referència a la possible “contaminació” cultural que poden emetre els antropòlegs alhora d’estudiar una cultura humana diferent. L’antropòleg ha d’evitar l’etnocentrisme, és a dir, l’anàlisi del món acorde amb els seus propis paràmetres cultural. Però també l’excés de relativisme cultural, el qual podria inclús provocar la justificació moral de certes pràctiques culturals aterradores des del punt de vista dels drets humans.
On podem estudiar antropologia valenciana?
Estudiar antropologia pot semblar en un principi una mica estrany. De segur que molts amics i familiars et preguntaran de seguida per a què serveix i quines eixides té. Doncs bé, allò més important és que ens agrade estudiar-la ja que de res ens serveix estudiar una carrera que detestem i que després haurem de fer-la valdre durant gran part de la nostra vida en la trajectòria professional.
Hi ha diverses opcions de cara a estudiar esta ciència social, però dependrà en primera instància de quina branca volem estudiar: l’antropologia social i cultura, la política, la humana, la forense… I del tipus d’estudis que busquem: màster en antropologia, doctorat, grau…
A les Comarques Valencianes la cosa està més complicada. Només podreu trobar màsters, certificats o graus per al Universitat privada. Una de les opcions per la que molts futurs antropòlegs es decanten són els estudis a distància. A la UNED trobem el grado en Antropología Social y Cultural i a la UOC el grau d’Antropologia i Evolució Humana. L’opció presencial en una Universitat pública i la més propera per als valencians és la que ofereix el Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona amb el grau d’Antropologia Social i Cultural.
Quins tipus de antropologia hi ha?
Són moltes les branques que trobem i algunes d’elles es complementen entre sí. En la següent llista podeu trobar les més recurrents:
- Antropologia social i cultural: És la branca que més abordarem ací, en La Comarca Científica. Tracta de veure la cultura com un element explicatiu del comportament humà d’una societat. Analitza els pensaments, els sentiments i l’actuació de l’ésser humà i veu en les persones una necessitat permanent de tindre certes creences per a permetre la vida social.
- Antropologia filosòfica: És la branca més controversial de totes. Formula preguntes profundes sobre l’ésser humà, com per exemple per què formem part de certes comunitats i s’interessa per allò que fa possible els judicis de valor de les persones. No estudia els fets concrets, sinó les condicions que els possibiliten.
- Antropologia biològica: També s’anomena antropologia física i es preocupa fonamentalment per l’evolució biològica de l’ésser humà i les seues característiques de cara a adaptar-se al medi on viu. Esta branca estudia, en definitiva, l’evolució anatòmica dels humans així com l’evolució d’estos amb altres i amb el seu entorn. Llibres com el de Armas, gérmenes y acero: breve historia de la humanidad en los últimos trece mil años del geògraf nord-americà Jared Diamond, pot donar-vos algunes pistes.
- Antropologia forense: Treballa com la medicina forense, per això necessita dotar-se d’un coneixement multidisciplinari a través de la criminologia i la biologia. És molt útil a l’hora de reconstruir escenes a partir de l’estudi dels ossos humans. A través d’ells els antropòlegs forenses poden donar respostes de causa, efectes i entorn cultural dels fets ocorreguts al seu voltant.
- Antropologia urbana: Les ciutats són l’imant de la població mundial. Dos de cada tres persones viuran en elles segons un estudi de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i el 37% es concentraran en India, China i Nigeria. A causa d’esta creixent urbanitat que estan vivint les societats contemporànies va nàixer l’antropologia urbana. Té com a objecte d’estudi la societat que viu a les urbs i s’enfoca a temes com la pobresa, les subcultures o el desenvolupament local. Este tipus d’antropologia és molt comú que limite amb altres ciències socials com l’economia.
- Antropologia política: Abans de nàixer esta branca de coneixement, les investigacions de les ciències socials es centraven només en els governs de les societats civilitzades. Però amb el temps, i gràcies als antropòlegs polítics, es va començar a criticar esta postura i a exigir que el punt de vista es centrara també en les relacions de poder, és a dir, en el seu exercici i en la seua distribució. Va ser així com s’incorporaren també a les societats primitives dins de les visions científiques del camp polític.
- I moltes altres: antropologia humana, antropologia socràtica, antropologia sociològica, antropologia teològica, antropologia teatral, antropologia tomista, antropologia tecnològica, antropologia transpersonal, antropologia visual, antropologia virtual, antropologia de la vida quotidina, antropologia física, antropologia rural, antropologia mèdica, antropologia criminal, antropologia indigenista, antropologia industrial, antropologia arqueològica, antropologia genètica, antropologia lingüística, antropologia econòmica, etc.
Antropologia valenciana
L’antropologia a València en concret i a les Comarques Valencianes en general té un nom propi: Joan Francesc Mira i Casterà. Este antropòleg de València Ciutat ha estat lloat per la Universitat de València com a “primer antropòleg de les Comarques Valencianes” l’any 2016.
Joan F. Mira és també el primer antropòleg a estudiar antropològicament la societat i la cultura valencianes. De fet, entre els anys 1979 i 1985 va participar de la creació de l’Institut Valencià d’Estudis i Investigació (IVEI) que ara té la seua traducció en la Institució Alfons el Magnànim. També va estar el fundador i el primer director del Museu Valencià d’Etnologia.
Alguns dels seus llibres i articles d’antropologia valenciana que podeu trobar són els següents:
- Un estudi d’antropologia social al País Valencià: els pobles de Vallalta i Miralcamp (1974)
- Els valencians i la terra (1978)
- Població i llengua al País Valencià (1981)
- Hèrcules i l’antropòleg (1994)
- Sense música ni pàtria (1995)
- Vida i final dels moriscos valencians (2009)
