El TFM de sociologia d’Amparo Castillo de Camp de Túria està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Sociologia Valenciana.
⚠ Recorda citar l’autora i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!
Castillo, A (2017). La fábrica Ríos: Un espacio de mujeres [TFM]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.
Resum del TFM de sociologia d’Amparo Castillo
La fàbrica de Rios: un espai de dones, és un treball de recerca que busca posar en valor el paper de les dones en el sector industrial durant el segle XX en la localitat de Llíria, al Camp de Túria. És una primera aproximació a fi d’estudi, pel fet que una vegada presentat este treball i després de dos anys més de recerca, l’any 2019, es va publicar el llibre La fàbrica dels sacs de Rios: una indùstria del passat llirià (1929-1974).
La memòria col·lectiva
Este treball busca evidenciar una qüestió que ha estat àmpliament negada a la memòria col·lectiva, i és la de les dones industrials, i per això, l’objectiu general d’esta recerca és analitzar les constriccions presents en les trajectòries vítales de les dones treballadores de la fàbrica tèxtil Fátex S.A durant el període en què van romandre les seues portes obertes (1929 i 1974).
Estes dones es van veure immerses en un context històric que produïa tensions entre, els rols sexistes emanats d’un entorn encara rural i tradicional, i la llibertat, autonomia i possibilitats que els proveïa l’estar inserides en el mercat de treball. La fàbrica Ríos no era un espai on treballaven únicament dones, al contrari, era una empresa amb una plantilla mixta, però la força de treball majoritària, el nucli productiu, estava constituït i requeia en les dones.
Feminisme a Camp de Túria
Com a objectius específics, es va buscar conèixer les formes de reivindicació de drets en el mitjà laboral i també, en l’espai domèstic, i les repercussions que esta experiència fabril ha tingut per a les següents generacions de dones. En primer lloc, evidenciar a través d’un estudi de cas que les dones surten al mercat laboral de forma molt primerenca i les conseqüències que això porta aparellat des d’un punt de vista teòric. A més, córrer el vel de la invisibilitat de les dones en la història fabril de València. I conèixer què suposa o com afecta la instauració d’esta mena de fàbriques en un municipi rural com Llíria, per a les dones i les seues relacions amb altres dones i en les seues famílies. I com es genera una xarxa comarcal d’ocupació, pel fet que un nombre significatiu de persones de la plantilla provenien de les localitats confrontants.
És un treball que es basa en la informació obtinguda en entrevistes a dones que van treballar a la fàbrica, nodrint-se de les reflexions de les protagonistes quaranta-dos anys després del tancament de les instal·lacions, i posant en relleu la importància de la memòria oral en les tècniques qualitatives.
