El TFM d’història del riberenc Raul Añó està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM d’Història Valenciana.
⚠ Recorda citar l’autor i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!
Añó, R (2018). La qüestió social a la provincia de València a partir del qüestionari de la Comissió de Reformes Socials (1883-1891) [TFM]. Universitat de Barcelona. Repositori de La Comarca Científica.
Resum del TFM d’Història de Raul Añó
El TFM d’història de Raul Añó es centra en el segle XIX. La irrupció del liberalisme i del capitalisme van ocasionar un gran creixement econòmic, però també una gran desigualtat i un conjunt de problemàtiques socials. A principis de segle, però, l’ortodòxia liberal impedia que els governs intervingueren en assumptes econòmics i socials. Només a final de segle, els governs liberals es van plantejar intervenir d’alguna manera per pal·liar els problemes socials i el primer pas va ser examinar quines eren les problemàtiques més importants. Este treball analitza l’estudi per part dels governs liberals de les problemàtiques socials a les comarques de la província de València.
El nou ordre social i les noves problemàtiques
Una d’estes problemàtiques, tal vegada la més important, és l’anomenada qüestió social. L’Antic Règim tenia greus defectes, especialment en l’àmbit econòmic, però havia teixit una xarxa densa de solidaritats i col·laboracions recíproques (com els gremis) que els revolucionaris liberals havien destruït en la seua tasca d’alliberar l’individu de les reminiscències feudals. L’Estat d’Antic Règim limitava la competència, regulava preus i recorria a nombrosos mecanismes per a compensar les deficiències socials i mantenir controlada la població. Els liberals, per contra, atribuïen a esta intervenció gran part dels mals de l’economia. Per tant, només arribar al poder es va procedir a proclamar i defensar la no intervenció de l’Estat i la lliure competència.
El resultat, però, no va ser tan exitós com es preveia en els escrits del liberalisme més positiu, com per exemple Adam Smith. Sinó que, a mesura que avançava la industrialització i s’afermava el lliure mercat, augmentava una nova problemàtica: la qüestió social. En resum, este desafiament fa referència a l’existència d’una gran part de la població que, a pesar de treballar, no pot eixir de la pobresa. Al mateix temps, la qüestió social és en gran part fruït de la contradicció entre la diferent evolució de les rendes del capital i del treball, així com de la diferent força dels treballadors front als patrons.
Consens entorn de la qüestió social
La qüestió social avançà i guanyà en complexitat a mesura que avançava el segle, en paral·lel a la industrialització europea. D’esta manera, a finals del segle XIX, en el darrer terç, el conjunt dels països europeus s’adonaren de la necessitat d’intervenir en esta problemàtica d’alguna manera. En este sentit, sectors diferents del liberalisme (catòlics, liberals conservadors i progressistes…) i forces obreres (com el socialisme) anaren entenent que era necessari intervenir en la societat i l’economia per a poder fer front a una confrontació social creixent que amenaçava l’existència mateixa de la societat.
