Categoria: <span>TFG</span>

TFG Pobresa, desigualtat i exclusió social a les comarques valencianes

El TFG del sociòleg Federico Pérez està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Sociologia Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autor i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Pérez, F (2019). Probeza, desigualdad y exclusión social en el País Valenciano. Estudio evolutivo comparado [TFG]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

Resum del TFG de Sociologia de Federico Pérez

L’objectiu d’este treball de fi de grau de sociologia és actualitzar la informació existent sobre renda, desigualtat, pobresa i exclusió social a la Comunitat Valenciana, en particular la publicada per Francisco José Goerlich i Vicent Flor, insistint en l’anàlisi dinàmica d’esta, així com la seva comparació amb l’Estat i dos de les seues regions capdavanteres (Madrid i País Basc).

Es pretén comprovar amb les últimes dades disponibles si la desigualtat, pobresa i exclusió social a les comarques valencianes manté la tendència històrica negativa, així com si estem davant un problema estructural de difícil solució o podria tractar-se d’un problema conjuntural, encara que ancorat en el temps, que podria anar revertient amb una adequada estratègia transformadora.

Dèficit històric d’infrafinançament

Les dades analitzades i actualitzades fins al 2017 confirmen allò denunciat per tots els autors. El territori valencià arrossega un dèficit històric de finançament, manca d’inversions i d’un model productiu eficient, la qual cosa ha provocat unes elevades taxes de pobresa, desigualtat i exclusió social, per sobre de la mitjana espanyola i cada vegada més allunyades de les regions capdavanteres d’este país. La renda mitjana dels valencians cada vegada està més allunyada de la mitjana de l’Estat. Els valencians tenen menys renda per càpita que la mitjana, amb una població decreixent, mentre que la resta té major renda per càpita, malgrat registrar creixement de població.

Els governs institucionals, que s’han alternat en el poder des de la transició, no han afavorit la situació valenciana. En particular, el llarg període de corrupció institucional i de malversació de fons públics en esdeveniments milionaris del govern del PP ha causat estralls en la societat valenciana i les dades així ho denuncien.

Model productiu de baix valor afegit

Actualment (2020), la Comunitat Valenciana continua tenint un model productiu basat gairebé exclusivament en sectors de molt baix valor afegit, com és la construcció o els serveis d’hostaleria i turisme. Les dures seqüeles sofertes per la crisi des del 2008 han actuat, en particular, sobre els sectors socials més desfavorits. Este augment progressiu de la pobresa, desigualtat i exclusió social valenciana només podrà revertir-se si s’aconsegueix un canvi de model productiu.

TFG 40 anys de Constitució: de l’Espanya autonòmica a l’Espanya Federal asimètrica

El TFG d’economia del riberenc Jesús Estruch està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM d’Economia Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autor i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Estruch, J (2019). 40 anys de Constitució: de l’Espanya Autonòmica a l’Espanya Federal asimètrica. [TFG]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

Resum del TFG d’Economia de Jesús Estruch

Arran de la celebració dels 40 anys de vigència de la Carta Magna, la intenció del treball és analitzar, en primer lloc, com ha sigut l’evolució de l’Estat de les Autonomies, un forma d’Estat inèdita en la historia.

En este Treball de Final de Grau es planteja una possible reforma del Títol VIII de la Constitució de 1978 per a aprofundir en la descentralització administrativa i reconèixer les particularitats de les nacionalitats històriques d’Espanya (Euskadi, Navarra, Catalunya, Galicia, País Valencià, Balears, Aragó i Canàries).

Nacionalitats i regions dins d’un mateix Estat

Després de realitzar l’anàlisi de l’evolució, hem de tenir en compte l’existència de les diverses “nacionalitat i regions”, seguint la denominació que es troba a la pròpia Constitució de 1978, a l’Estat espanyol i que estes tenen uns trets diferencials que els són representatius. Estos trets diferencials són els següents: la llengua, institucions pròpies com les Diputacions Forals d’Euskadi o els Consells Insulars balears, la policia pròpia que existeix a determinats territoris, el Dret Civil foral o propi i el finançament autonòmic, diferenciant entre el règim comú i el règim existent a Euskadi i Navarra.

Estos trets diferencials han de tindre una millor articulació legal, doncs actualment provoquen que hi haja conflictes de competències entre l’Estat central i les autonomies. Per tanta, la reforma constitucional és la millor solució per a esta indefinició legal.

Reforma constitucional

La reforma constitucional que es tractarà serà la transformació de l’Estat de les Autonomies a un Estat Federal on es reconeguen estes característiques pròpies dels territoris i on hi haja una clara distribució competencial entre l’Estat Federal i les autonomies.

Per exemplificar esta reforma, s’ha escollit la Comunitat Valenciana per exposar l’abans i el després de la reforma. Les comarques valencianes, el territori on vivim, és una autonomia on no tenim un finançament just i no està reconegut el nostre Dret Foral propi i , per tant, la reforma federal pot ajudar a millorar la situació de la Comunitat Valenciana dins de l’Estat de les Autonomies espanyol.

Utilitzem cookies per a assegurar que et donem la millor experiència en la nostra web. Si continues fent ús d’este lloc, assumirem que estàs d’acord amb això.  Sabes més