Categoria: <span>TFG</span>

TFG La Dreta Valenciana i el Valencianisme Polític

El TFG del politòleg Guillem Gil Puig està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Ciència Política Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autor i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Gil, G (2020). La dreta valenciana i el valencianisme polític [TFG]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

Guillem Gil Puig

Resum del TFG de Ciència Política de Guillem Gil Puig

Aquest estudi sobre el valencianisme polític i la dreta valenciana, realitzat des de l’enfocament del neoinstitucionalisme històric, tracta d’esbrinar els fonaments polítics-institucionals de l’estructura ideològica i política del valencianisme conservador d’acord amb l’anàlisi dels processos polítics més rellevants en la història política del País Valencià. L’estudi s’ha dut a terme des d’una dimensió cronològica i una perspectiva històrica dels fets polítics transcorreguts al territori valencià, des de l’origen de què s’entén per valencianisme polític fins a l’actualitat. Fonamentalment, la investigació tracta d’analitzar el paper de la dreta valenciana als esdeveniments polítics més transcendentals de la història democràtica del nostre país, mitjançant la revisió bibliogràfica de notícies, articles, cròniques, debats parlamentaris i documents normatius.

La Batalla de València

Les idees principals del present treball es resumeixen en la institucionalització de la Batalla de València al voltant d’uns ítems identitaris, què es basen en els models d’identitat incrustats al sistema polític valencià des d’aleshores; la composició d’un seguit d’actors polítics i socials al voltant d’uns interessos, els quals permeten la perpetuació del nexe idea-institució al sistema polític-institucional valencià; i la importància dels lideratges polítics en la història de l’autogovern i les pertinents relacions amb els ítems identitaris de l’espai conservador.

Fites polítiques del valencianisme polític

Partim de la institucionalització del conflicte polític i identitari al sistema sociopolític valencià, amb l’expressió dels esdeveniments polítics més rellevants per al nostre autogovern, com són, el procés d’accés a l’autonomia l’any 1982, la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la reforma estatutària del 2006. A partir d’aquests processos i tenint en compte l’evolució política del País Valencià, s’analitza breument l’actual configuració identitària del panorama polític conservador. L’anàlisi ens mostra com els tres partits que actualment conformen el bloc conservador (PP, C’s i VOX), presenten característiques identitàries pròpies del model estatutari estricte, el blaverisme i l’uniformisme espanyolista, tant el constitucional, com la seua vessant joseantoniana.

TFG La segregació socioespacial a la ciutat del capitalisme avançat: una aproximació empírica en el barri de la Coma

El TFG de la sociòloga Claudia Durá García està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Sociologia Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autora i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Durá, C (2020). La segregació socioespacial a la ciutat del capitalisme avançat: una aproximació empírica en el barri de la Coma [TFG]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

Claudia Durá García

Resum del TFG de Sociologia de Claudia Durà

En les grans àrees metropolitanes de les ciutats dels països del Nord Global, existeixen zones marginalitzades i estigmatitzades en les quals s’acumulen les principals contradiccions del sistema capitalista: pobresa econòmica, activitats delictives, racisme, xenofòbia, privació de drets de ciutadania…etc. Este treball, examina els principals factors que han influït en el procés de segregació soci-espacial del barri de la Coma des del punt de vista de l’Estructura d’Oportunitats Territorials. El treball de camp realitzat en el barri abans i durant l’Estat d’Alarma decretat després de la pandèmia de la COVID-19, permet contrastar la situació actual amb la informació proporcionada per estudis i recerques d’anys anteriors. La manca d’oportunitats en el mercat de treball, el baix nivell educatiu, el fracàs escolar, les males condicions dels habitatges, l’escassetat de recursos urbans, la degradació de l’espai públic i la pèrdua del teixit associatiu són alguns dels problemes que s’han cronificat al llarg dels anys i que impedeixen revertir aquest procés.

La marginalitat a les ciutats

El fenomen de la marginalitat a les ciutats és un dels temes d’interès de la Sociologia Urbana des de la seua constitució com a disciplina acadèmica. Un dels pensadors actuals més importants, alerta sobre “un nou règim de marginalitat urbana” en el qual els col·lectius més vulnerables de la societat són expulsats a zones aïllades de la metròpolis i condemnats a suportar la concentració de problemàtiques derivades de l’augment de les desigualtats socials. Aquesta marginalitat avançada, es distingeix de l’existent durant l’època fordista per certes característiques específiques i es manifesta de manera diferenciada a les ciutats estatunidenques i europees per factors històrics i estructurals en els quals el paper de l’Estat té un paper fonamental.

Utilitzem cookies per a assegurar que et donem la millor experiència en la nostra web. Si continues fent ús d’este lloc, assumirem que estàs d’acord amb això.  Sabes més