Què vol dir sentir-se valencià? Qui representa els interessos dels valencians? Per què en política sempre s’intenta portar la bandera de la valencianitat?
En el primer capítol del pòdcast De Sentit Comú, parlem amb Albert Vilaplana, autor del TFM «La valencianitat als ulls de la dreta: una aproximació a partir dels debats d’investidura en les Corts Valencianes (1983-2019)» disponible al repositori de TFG i TFM de La Comarca Científica.
El seu estudi pretén mostrar les diferents perspectives de la dreta valenciana en política institucional com són el regionalisme, el blaverisme o l’espanyolisme representats en els diferents partits dretans que han obtingut representació a les Corts: Coalició Popular, el Centro Democrático Social, el Partit Popular, Ciudadanos, Vox o Unió Valenciana.
En La Comarca Científica analitzem el concepte valencianitat amb esta entrevista d’Alexis Lara (sociòleg) i Júlia Sanchis (sociòloga i politòloga) al filòleg Albert Vilaplana.
Perfil de l’entrevistat
Albert Vilaplana Serralta
Albert Vilaplana Serralta és llicenciat en Filologia Catalana, Màster de professorat en la Universitat d’Alacant i Master d’Humanitats, especialitat en cultura i societat en la UOC. Nascut a Ibi, comarca de l’Alcoià el 1991.
Interessat per la docència, la cultura i la identitat sobretot relacionada amb la sociolingüística i la disputa de l’hegemonia cultural en els territoris i la comunicació en general.
Escolta el primer capítol «La valencianitat als ulls de la dreta» del pòdcast De Sentit Comú en Spotify
Per què De Sentit Comú?
De segur que molts s’esteu preguntant què és això de De Sentit Comú i perquè hem decidit bautitzar esta secció amb eixe nom. Doncs bé… Realment, les persones que hem estudiat (de manera reglada o no reglada) sociologia, antropologia, ciències polítiques, economia, història, treball social, geografia o qualsevol altra de les ciències socials… Però també les persones que militen en l’associacionisme i en la ciència, com és el nostre cas; és perquè volem canviar la realitat, millorar-la… ja siga com a valencians, com a classe social o com vulguem dir-li.
Però també és obvi que ens trobem amb resistències, sempre hi ha forces que es resisteixen al canvi, que li fan front i que defenen l’statu quo encara que siga injust. Estes forces arrelen en allò que diria Gramsci, de l’hegemonia cultural, o en termes més col·loquials, el sentit comú, una ideologia que rarament obeeix als interessos de la gent perjudicada per un sistema i unes relacions de poder desiguals. Al contrari, el sentit comú obeeix als interessos dels qui tenen el poder per a conformar una opinió pública favorable a les seues idees.
En La Comarca Científica començàrem, per tant, amb un brainstorming per vore quin nom podiem posar-li a esta secció. Va sorgir la idea de “I PER QUÈ?” que donava pas a rascar allò que hi ha al darrere de les coses que considerem establertes, normals, naturals… I desvetllar que efectivament no hi ha res natural, sinó que tot està socialment construït. Però, quedava massa abstracte. Volíem un guiño també a la gent que ha estudiat estes qüestions i d’alguna manera que esta reflexió poguera arribar a més gent. Així que decidirem que sentit comú havia d’estar en el nom. I quina expressió es diu en tantes ocasions que totes i tots hem escoltat o hem dit en alguna ocasió? Doncs: que això és DE SENTIT COMÚ. En definitiva:
- Esta secció és De sentit comú perquè assenyalem una obvietat, i és que les coses mai venen donades, sinó que sempre hi ha alguna cosa al darrere que s’ha naturalitzat amb el temps… Una relació de poder, una injusticia, una desigualtat, una arbietrarietat enquistada…
- Les ciències socials? La nostra eina. Els nostres entrevistats? El nostre far per a posar-li llum al que s’amaga.
