L’Alt Millars, també coneguda com la Conca del Millars, és una comarca de l’interior muntanyós valencià, amb la seua capital a Cirat. Limita amb Aragó al nord i oest, amb l’Alcalatén a l’est i amb la Plana Baixa i l’Alt Palància al sud. És una de les dues comarques de l’interior de Castelló on predomina majoritàriament el castellà com a llengua.
En La Comarca Científica i gràcies a les ciències socials l’anem a conéixer un poc millor.
Busques un científic/a social de la zona? En el nostre cercador trobaràs antropòlegs, criminòlegs, economistes, geògrafs, historiadors, psicòlegs, politòlegs, sociòlegs i treballadors socials d’esta comarca valenciana.
Demografia de l’Alt Millars
Esta comarca de l’interior de Castelló és la segona menys poblada de tot el territori valencià amb poc menys de 4.000 habitants, només per damunt del Racó d’Ademús. Compta amb 22 municipis:
Aiòder (Ayódar) | 153 |
Aranyel (Arañuel) | 151 |
Argeleta (Argelita) | 126 |
el Castell de Vilamalefa | 101 |
Cirat | 206 |
Cortes d’Arenós | 300 |
Espadella | 69 |
Fanzara | 273 |
la Font de la Reina | 51 |
les Fonts d’Aiòder | 89 |
Lludient (Ludiente) | 149 |
Montanejos | 564 |
Montant (Montán) | 368 |
la Pobla d’Arenós | 152 |
Sucaina (Zucaina) | 162 |
Toga | 96 |
Torralba | 61 |
Torre-xiva | 89 |
Vallat | 51 |
Vilafermosa (Villahermosa del Río) | 484 |
Vilamalur | 102 |
Vilanova de la Reina (Villanueva de Viver) | 60 |
Història de l’Alt Millars
En termes històrics destaca el castell d’Aiòder, a la ribera de la Rambla de Vilamalur i sobre un turo de 542 metres d’altitud, es troben les ruïnes del Castell d’Aiòder. És de tipus muntà i té una planta irregular, dispersa com una potent torre major excèntrica que serveix de defensa al seu flanc més vulnerable. Actualment es troba parcialment en ruïnes. També a Aiòder destaca el castillico, un jaciment ibèric on es troben les restes d’una torre a l’interior d’un recinte. El jaciment potser data de l’època compresa entre els segles II aC i VI aC.
Per la seua banda, el castell d’Argeleta de la Mola del Bou Negre ens retrotrau al seu origen àrab. Es troba enclavat en una elevada muntanya al límit dels termes d’Argelita i Lludient, en el penya-segat rocós que cau abans de la població i a 748 metres d’altitud. El castell és conegut pràcticament des del segle XII. És una taula rocosa amb la resta d’una fortificació documentada en 1178 que va ser límit entre les diòcesis de Sogorb i Tortosa. Va tindre una clara relació amb el nucli andalusí d’Argeleta en època islàmica, exercint el domini sobre una gran extensió de territori que incloïa nombroses poblacions. Este castell prompte va deixar de ser utilitzat. Al segle XIX, el lloc va ser reocupat per dues masies per a tasques agrícoles, aprofitant per a la seua construcció moltes de les seues pedres. Actualment està en completa ruïna, apreciant-se només alguns panys de muralles i fonaments de torres, com la part d’una torre, segurament de l’època cristiana. Era un recinte fortificat des de l’est fins al sud, sent la resta totalment inaccessible, delimitant totalment tota la cima. La forma actual castellanitzada del nom Buey Negro apareix documentada a partir de 1247. El seu nom sembla provenir d’un terme botànic: Bu Nerzo. Llegenda: “Quan les tropes de Jaume I amenacaven la població, els homes útils de tota la comarca es van refugiar en el Buey Negro. Assetjada la fortalesa, van ser inútils els intents de força fins que en una nit fosca, recollides més de mil cabres muntanyeses, van ser embolades amb estopa i resina, obligant-les a anar en determinada direcció. Els refugiats que van veure pujar tantes llums per tallades i verticals, creient-se perduts, alguns van buscar una mort heroica i els altres es van despenjar per les tallades”.
En construcció…
Economia de l’Alt Millars
En construcció…
Geografia de l’Alt Millars
La conca alta del riu Mijares dibuixa gran part de l’orografia muntanyosa d’esta comarca.
En construcció…
Sociologia i Antropologia de l’Alt Millars
En construcció…
Gastronomia i festivitats
En construcció…
Política i Administració Pública de l’Alt Millars
La majoria dels municipis de l’Alt Millars estan agrupats en dues mancomunitats, la de l’Espadà-Millars (Aiòder, Argeleta, Espadella, Fanzara, les Fonts d’Aiòder, Toga, Torralba, Torre-xiva, Vallat i Vilamalur) i la Intermunicipal de l’Alt Millars (Aranyel, el Castell de Vilamalefa, Cirat, Cortes d’Arenós, Lludient, Montant, Montanejos, la Pobla d’Arenós i Sucaina).
En construcció…
Institucions i bens culturals
En construcció…
Eres un científic/a social de la comarca? T’agradaria visibilitzar el teu perfil professional per a empreses, mitjans de comunicació, ONG o altres entitats? Registra’t en el nostre cercador de veus professionals: