El Racó d’Ademús esdevé un enclavament enmig del territori valencià, separant-se d’esta per la presència del municipi de Conca de Santa Creu de Moya al seu sud, mentre que al nord l’acompanya el municipi de Terol Arcos de les Salines. La seua capital és el municipi d’Ademús i en total la comarca té 370 km².
En La Comarca Científica i amb les ciències socials, t’expliquem més sobre el Racó d’Ademús.
Busques un científic/a social de la zona? En el nostre cercador trobaràs antropòlegs, criminòlegs, economistes, geògrafs, historiadors, psicòlegs, politòlegs, sociòlegs i treballadors socials d’esta comarca valenciana.
Demografia del Racó d’Ademús
És un territori de baixa densitat poblacional, considerada la comarca valenciana menys habitada, molt a prop de l’Alt Millars. A més, lamentablement, la seua població experimenta un constant declivi demogràfic. Este fenomen es deu principalment a l’emigració cap a les grans metròpolis com Barcelona i València, així com a l’època en què Altos Hornos de Sagunt era un dels motors industrials de les comarques valencianes, amb el seu pol d’activitat al Port de Sagunt. Estos factors han contribuït al despoblament de la comarca al llarg dels anys.
Els pobles i municipis del Racó d’Ademús són els següent:
| Ademús | 1042 |
| Cases Altes | 131 |
| Cases Baixes | 164 |
| Castellfabib | 317 |
| la Pobla de Sant Miquel | 62 |
| Torre Baixa | 411 |
| Vallanca | 139 |
Història del Racó d’Ademús
Malgrat la presència d’un considerable nombre de vestigis prehistòrics, ibèrics i romans, les terres del Racó d’Ademús adquireixen un relleu documentat durant l’època musulmana, destacant especialment les dues fortificacions, Al-Damus i Castil-Habib, les quals esdevindran en el futur les dos viles històriques de la comarca.
La conquesta cristiana fou portada a terme pel rei Pere II d’Aragó l’any 1210, qui va aconseguir conquerir les mencionades fortificacions amb l’ajuda dels nobles templers i hospitalers. És per això que les terres d’esta comarca van jugar un paper precursor en la conquesta del futur Regne de València. Posteriorment, Jaume I d’Aragó va incorporar este territori al nou regne valencià i al patrimoni reial.
Les dues viles històriques de la comarca, Ademús i Castellfabib, van ostentar el dret de vot a les Corts Valencianes i, de manera puntual, enviaven els seus síndics a la institució.
Ja en el segle XIX, en la divisió territorial decretada el 1810 per Josep I, es va assignar el Racó d’Ademús a la Prefectura de Terol. Amb un motiu similar, en la divisió de l’any 1822, dissenyada per Felipe Bauzá (1764-1834) i José Agustín de Larramendi (1765-1840), el Racó d’Ademús va ser incorporat també a la província de Terol. No obstant això, cap d’estes propostes es va dur a terme: la primera a causa de la brevetat del regnat del germà de Napoleó Bonaparte (1769-1821); i la segona a causa de l’ocupació del tron per part de Ferran VII (1784-1833) amb l’ajuda dels “Cent mil Fills de San Lluís” a l’abril de 1823. L’1 d’octubre, es va revocar l’acord pres durant el període liberal anterior: el Trienni Constitucional (1820-1823). Des de llavors, el Racó d’Ademús ha estat sempre part integrant del territori valencià.
Economia del Racó d’Ademús
La comarca del Racó d’Ademús és una zona que té una economia diversificada, tot i que es troba en un estat de profunda recessió. La principal activitat econòmica de les localitats de la comarca es basa en treballs agrícoles, destacant la producció de hortalisses, fruites, especialment pomeres, i ametlers. A més, també s’hi troben xicotetes indústries alimentàries, especialment dedicades a la producció de productes càrnics i torrons.
Esta regió ofereix un magnífic paisatge que proporciona un entorn ideal per a la pràctica de l’excursionisme, que és un dels principals atractius turístics. A més, el Racó d’Ademús està ben connectat amb altres regions gràcies a les dues carreteres nacionals que el travessen: la N-420 que connecta Terol amb Conca i la N-330 que enllaça Alacant amb França, passant per Saragossa i Utiel. Estes vies de comunicació són fonamentals per al desenvolupament econòmic i turístic de la comarca.
Geografia del Racó d’Ademús
En la comarca, el riu Túria forma una extensa vall que és part de la gran fossa de Terol. Esta vall es troba flanquejada per la serra de Javalambre a l’est, on destaca el Cerro Calderón (1.839 m), que és el punt més alt de totes les comarques valencianes. A l’oest, està tancada pels últims contraforts meridionals de les Monts Universals, on es troben cims com la Creu dels Tres Regnes (1.552 m). En el Racó d’Ademús, el riu Túria compta amb dos afluents: el riu Ebrón i el riu Bohilgues, sent el primer al terme de Castielfabib i el segon al terme d’Ademús.
Pel nord, l’est i l’oest, limita amb la província de Terol, mentre que pel sud ho fa amb la província de Conca. Així, esta comarca es troba geogràficament aïllada de la resta de les comarques valencianes, amb el poble de Santa Cruz de Moya, de la província de Conca, al seu centre.
Sociologia i Antropologia del Racó d’Ademús
En construcció…
Gastronomia i festivitats
En construcció…
La gastronomia de la comarca es basa sobretot en els productes locals: caça, pesca, embotits, farinetes de dacsa i blat, olla de poble, etc. Per altra banda, també ofereix els seus propis dolços que estan basats en tres productes autòctons com són la poma esperiega, l’ametlla i la mel.
Política i Administració Pública del Racó d’Ademús
En construcció…
Institucions i bens culturals de Els Serrans
En construcció…
Eres un científic/a social de la comarca? T’agradaria visibilitzar el teu perfil professional per a empreses, mitjans de comunicació, ONG o altres entitats? Registra’t en el nostre cercador de veus professionals:
