Tenim identitat i consciència comarcal els valencians i les valencianes?
La Comarca Científica, en col·laboració amb Aula Codi, de Grup La Veu, trau la tercera entrega de la sèrie de vídeos que busquen l’origen i l’evolució de les comarques valencianes. En esta ocasió analitzem si existeix consciència i identitat comarcal entre la població valenciana.
Per a posar llum a la qüestió, el sociòleg Alexis Lara entrevista a l’historiador i cronista de València Ciutat, Vicent Baydal.
Quin és ’estat actual de la comarcalització valenciana? Quin tipus d’identitat comarcal es genera en les comarques del sud? Quins partits polítics opten per la comarcalització territorial i quins no? Totes les respostes i més en el vídeo.
Identitat i consciència comarcal | Ens identifiquem els valencians i valencianes en les nostres comarques?
En un món configurat a través dels Estats-Nació, l’ésser humà tendeix a autoreferènciar-se en el seu país quan es preguntat en l’estranger per la seua procedència. Dintre dels Estat-Nació, podríem ser sicilians en el cas italià, bavarians en l’alemany o valencians en l’espanyol. I si se’ns pregunta d’on som els valencians, ja en terres valencianes, tendim a contestar amb el nom del nostre poble o barri. Per què no responem en termes comarcals?
En esta tercera entrega sobre l’origen històric de les nostres comarques, deixem enrere els primers intents comarcalitzadors de l’antic Regne de València, així com el període de la Segona República i de la dictadura franquista. En centrem ara en l’actualitat arran dels últims canvis en el mapa comarcal del mes de gener de 2023.
Si no has vist el primer vídeo sobre les primeres divisions territorials del Regne de València, recorda que pots trobar-lo punxant per ACÍ. El segon vídeo, on analitzem les comarques durant la primera democràcia espanyola i la posterior dictadura franquista pots trobar-lo ACÍ.
Per al tercer vídeo hem volgut comptar amb Vicent Baydal, doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra i amb investigacions postdoctorals a Oxford. Estes són les preguntes que li formulava el sociòleg Alexis Lara:
Entrevista a Vicent Baydal | Doctor en Història i cronista oficial de València Ciutat.
- Després d’haver vist les proto-comarques en el naixement del Regne de València i els primers mapes comarcals en la primera democràcia espanyola dels anys 30, en este vídeo volem analitzar el mapa comarcal actual. De fet, llevat dels últims canvis que entraren en vigor en gener del 2023, el mapa és pràcticament el mateix que el de 1987. Com ho veus, penses que en aquella època ja s’aplicaren els criteris geogràfics, sociològics i històrics més adequats?
- Una qüestió a tindre en compte és que quan parlem de “Comarques” ho fem quasi com d’una manera pràcticament literària, lingüística, nomenclativa per què mai no s’ha tirat endavant cap Llei de Comarcalització i, per tant, no existeix una oficialitat real d’estes. Per què creus que a hores d’ara encara estem així?
- En canvi, sí que tenim una Llei de Mancomunitats, unes entitats que de vegades no respecten el mapa comarcal, és a dir, que en una mateixa Mancomunitat hi poden haver pobles de distintes comarques (com per exemple la Canal de Navarrés). No és açò tirar-se pedres sobre la nostra pròpia teulada?
- Hem començat amb un tema que toca de prop l’administració pública i, per tant, la política i els partits. Volia preguntar-te sobre esta qüestió, perquè ací, també hi ha diferències, no? Vull dir, hi ha partits polítics que advoquen àmpliament per la comarcalització valenciana i altres no tant, veritat?
- De fet, una de les qüestions que se’n deriven d’ací és la disputada identitat valenciana. Què hi passa, en termes identitaris, a les comarques castellanoparlants i en especial al sud?
- Amb els darrers canvis de l’Institut Cartogràfic de la Generalitat s’han vist plasmades algunes reivindicacions populars respecte del mapa comarcal i ha canviat el que estava vigent des del 1987. L’Horta Oest per fi ha deixat d’existir després que el teixit associatiu de la comarca de l’Horta Sud ho denunciara des de fa anys. Tanmateix, també hi ha hagut canvis a les comarques del Nord com els Ports, l’Alcalatén o l’Alt Maestrat a través de les demandes de l’entitat Maestrat Viu. Però hi ha altres comarques que no tenen eixe teixit social i les seues reivindicacions podrien no ser articulades ni escoltades. De quines altres maneres es podria generar consciència col·lectiva? Quins exemples ens dona la història?
- Quan parlem de comarcalització és complicat pensar en algú que s’hi puga oposar obertament. Per exemple, se’ns fa difícil pensar que algú de Vinaròs estiga en contra de potencialitzar la comarca del Baix Maestrat o que algú d’Almoradí treballe en contra de la comarcalització del Baix Segura. Potser precisament per això, que no hi ha un antagonisme clar (provincialistes?), resulta més difícil conscienciar de les comarques com a element vertebrador? Es necessita un adversari/enemic contra qui lluitar per a fer més visible la importància que té la lluita?
- Una altra qüestió rellevant és la mateixa funcionalitat o utilitat de les comarques en termes polítics o administratius. Tant Camps amb la seua tesi doctoral com Puig el 2013 advocaven per una reforma electoral que contemplara les circumscripcions comarcals, dotant-les així d’un element de cohesió política que no existeix hui en dia. Obviant els detalls i centrant-nos només en la qüestió de circumscripció comarcal en lloc de la provincial, no podria ser una a priori una bona proposta?
- En les societats hipermediatitzades les persones formen la seua pròpia opinió majoritàriament a través del que veuen, escolten i lligen als mitjans de comunicació i les xarxes socials. En el primer vídeo d’esta sèrie eixíem al carrer a preguntar sobre el coneixement de les nostres comarques i veiem que hi havia un major coneixement de les 52 províncies espanyoles que de les 33 comarques valencianes. Quin paper penses que han de jugar els mitjans de comunicació en la comarcalització i vertebració del territori? I els divulgadors científics?
