La Vall de Cofrents-Aiora és una comarca situada uns 100 km a l’oest de València Ciutat, fronterera amb altres comarques de l’interior amb capital a Cofrents. Té una superfície de 1.146 km², repartits entre 7 municipis. Vos invitem a conèixer-la amb La Comarca Científica i la mirada les ciències socials.
Busques un científic/a social de la zona? En el nostre cercador trobaràs antropòlegs, criminòlegs, economistes, geògrafs, historiadors, psicòlegs, politòlegs, sociòlegs i treballadors socials d’esta comarca valenciana.
Demografia de la Vall de Cofrents-Aiora
En termes econòmics, es parla de zones rurals no només quan fan referència a aquelles que s’ubiquen prop del camp, sinó a aquelles que tenen una densitat poblacional baixa, com és el cas de la Vall de Cofrents-Aiora. En dades de l’any 2019 la població total de la comarca era de 9.582 habitants (des de 1996 que no baixava dels 10.000 habitants) que per a la seua superfície resulta d’una densitat molt baixa, és a dir, està altament despoblada. La població es divideix en set municipis que trobem a la taula de baix:
| Aiora | 5187 |
|---|---|
| Cofrents | 1112 |
| Jalance | 733 |
| Cortes de Pallás | 788 |
| Jarafuel | 777 |
| Teresa de Cofrentes | 615 |
| Zarra | 370 |
Història de la Vall de Cofrents-Aiora
Municipis com Cofrents (nomenat per primera vegada Confluentum) tenen origen romà i fruit del seu pas es conserven monedes i restes humanes, entre altres coses. Els van succeir gots i àrabs fins a l’arribada dels cristians.
Després de tortuosos anys amb disputes entre els regnats aragonesos i castellans, Jaume I la conquereix l’any 1244 i la cedeix a l’infant Manuel de Castilla.
El 1281 mitjançant el Tractat de Campillo, la comarca torna a mans de la Corona d’Aragó. El 1305, en l’acord d’Elx es decreta que formaria part del Regne de València baix la governança del general d’Oriola tocant al Sud de la zona que actualment pertany a la comarca del Baix Segura.
Amb l’administració borbònica és quan la comarca va passar a formar part de la Canal de Navarrés, però esta demarcació va quedar suprimida l’any 1833.
Economia de la Vall de Cofrents-Aiora
L’economia d’esta zona se centra principalment en tot allò relacionat amb la central nuclear. Esta va entrar en funcionament el 1984 (tot i estar planificant-se des de 1973) i actualment és propietat d’Iberdrola. Es troba al marge del Xúquer, a 2 km de Cofrents, utilitzant la seua aigua per a refrigeració.
Però, no es pot deixar de destacar, dins de l’àmbit de l’agricultura, la presència de grans plantacions de dacsa o de xicotetes empreses dedicades al negoci de la mel. Finalment, el tema del turisme es troba en procés de desenvolupament centrant-se en l’actualitat en la multiaventura i els esports de grup, el mateix patrimoni o alguns esdeveniments anuals com “el primer tall de la mel”.
El sector secundari, és a dir, les indústries, no té gran pes a la comarca, però sí que resulten conegudes les seues conserves de fruita, especialment de nespra, i les melmelades. Una altra producció molt particular de la comarca és la de lledoner, amb el qual fan forques i bastons de la millor qualitat açò és únic i en queden pocs artesans.
Geografia de la Vall de Cofrents-Aiora
En esta comarca podem trobar tant el riu Xúquer com el Cabriol. Pel que fa al relleu, és molt muntanyosa, destacant tres vestisses de tercer ordre: La Muela, La Hoya i Borregueros i un de segon ordre: Alto del Morrón, el punt més alt de Cofrents tot i no arribar als 900 metres d’altura. Com a tret excepcional, la Vall compta amb un “volcà”, un turó amb restes volcàniques: Cerro de Agrás.
Molt prop de la central nuclear es troba l’embassament d’Embarcaderos, que forma part del terme de Cortes de Pallás.
Cada riu disposa de diferents barrancs, generalment d’uns 400 metres d’altura (tant els del Xúquer com els del Cabriol)
Sociologia i Antropologia de la Vall de Cofrents- Aiora
La realitat que viu esta zona des del pla de construcció de la central nuclear és d’una gran complexitat.
D’una banda, trobem que el moviment ecologista mai ha deixat de lluitar i reivindicar el tancament d’esta indústria demostrant científicament que perjudicial resulta per a l’entorn i l’impacte que pot arribar a tindre més enllà inclús del seu tancament. Un exemple del moviment ecologista en este sentit és l’acció que van realitzar el 2011 pujant-se’n a una torre de la central durant set hores, paral·lelament van treure un document de 60 pàgines on expliquen àmpliament i recolzats per l’evidència científica el perquè es devia no renovar el permís de funcionament de la central.
D’altra banda, tenim veïnat representat en les corresponents alcaldies i òrgans civils que defensen la seua font d’ingressos i mitjà de vida. Són diversos els beneficis que els reporta la presència de la central més enllà del sou: aigua i llum gratuïtes per exemple. Això es transforma en un estil de vida tranquil, un fort entramat local, etc. És una realitat també que demogràficament, és molt complicat créixer, és a dir, els llocs de treball són molt concrets i es renoven generacionalment.
A la zona es parla castellà i com succeeix en altres comarques amb les mateixes característiques trobem una parla trufada de valencianismes.
Gastronomia i festivitats de la Vall de Cofrents-Aiora
Trobem una mena de sincretisme a la gastronomia de la zona donada la seua situació geogràfica. Se’ns ofereix des de paella fins a l’olla cofrentina, l’ajetao, els gaspatxos manxecs, el calducho o la gatxamiga. Destaquen també les seues bresquilles i la mel.
Festes destacables són el Dia dels Bojos (28 de desembre), esta particular celebració reprodueix un ritual estudiat per l’antropologia on el poder canvia de lloc. És per un termini de 24h que el poble nomena a un “governant” i que l’alcalde o alcaldessa de torn torna a formar part del veïnat. Es trau a ballar a parelles de fadrins per tal d’emparellar-los, es fan bromes pesades i n’hi ha festa nit i dia.
La celebració del Primer Tall de la Mel amb la seua corresponent fira de la mel té lloc durant el pont del 9 d’octubre. És una festa moderna que enguany compleix 23 anys i el seu objectiu és posar en valor el producte local. Està declarada festa d’Interés Turístic Autonòmic.
Política i Administració Pública de la Vall de Cofrents-Aiora
Generalment, els resultats de les eleccions municipals no tenen per què coincidir amb les de les eleccions generals. En el cas de la Vall de Cofrents-Aiora sí que coincideixen en gran manera. D’una banda, trobem que a les eleccions generals de 2019 els resultats són molt similars als resultats de la resta de l’Estat espanyol.
Respecte al desglossament per municipis, no podem destacar gran cosa, ja que segueixen un comportament polític i electoral molt semblant. Com a molt, cal esmentar que Zarra és el municipi on, tot i ser el menys poblat, és el que més vots totals aporta a l’ala esquerrana de l’espectre polític en les darreres eleccions.
Per concloure sí que podem confirmar que hi ha hagut un procés de dretització donat que de les eleccions de 1983 a les últimes, la suma dels blocs d’esquerres total ha anat en detriment afavorint l’aparició de nous partits de dreta i engrossant les seues files.
Institucions i bens culturals de la Vall de Cofrents-Aiora
A la Comarca encara no trobem un centre d’estudis comarcals propi, però si trobem un museu a Cofrents, el museu del Castell, així com quatre biblioteques als municipis que concentren la quantitat més gran de població. També, no falten les societats i agrupacions musicals, en trobem huit repartides per tots els municipis. Quant a jaciments arqueològics en trobem un total de 138.
Este contingut ha estat possible gràcies al conveni de cooperació educativa entre la Universitat de València, la Fundació ADEIT i La Comarca. Associació Divulgativa de Ciències Socials.
Eres un científic/a social de la comarca? T’agradaria visibilitzar el teu perfil professional per a empreses, mitjans de comunicació, ONG o altres entitats? Registra’t en el nostre cercador de veus professionals:
