L’Horta Nord és una comarca valenciana amb certes particularitats que cal estudiar des de les ciències socials. L’antropologia, les ciències polítiques, la criminologia, l’economia, la geografia, la història, la psicologia i la sociologia tenen moltes coses a dir-nos al voltant d’esta peculiar comarca valenciana.
Busques un científic/a social de la zona? En el nostre cercador trobaràs antropòlegs, criminòlegs, economistes, geògrafs, historiadors, psicòlegs, politòlegs, sociòlegs i treballadors socials d’esta comarca valenciana.
Demografia de l’Horta Nord
L’Horta Nord és la tercera comarca més poblada de les centrals, amb poc més de 221.000 habitants i on trobem com a principals nuclis urbans Burjassot, Alboraia, Montcada, Puçol, Massamagrell i Godella.
Els pobles i ciutats que integren la comarca són: Albalat dels Sorells, Alboraia, Albuixech, Alfara del Patriarca, Almàssera, Burjassot, Bonrepòs i Mirambell, El Puig, Emperador, Foios, Godella, La Pobla de Farnals, Massalfassar, Massamagrell, Meliana, Montcada, Museros, Puçol, Rafelbunyol, Rocafort, Tavernes Blanques, Vinalesa.
Història de l’Horta Nord
L’Horta Nord estava integrada anteriorment en la comarca de l’Horta de València, així com l’Horta Sud i València Ciutat. Tot i això, a causa del creixement de totes estes comarques, es va haver de dividir en les quatre que coneixem actualment. L’Horta Nord, en particular, va ser creada en 1989, i ja formava part del mapa de comarques d’Emili Beüt publicat en 1934.
Per altra banda, en El Puig trobem el monestir de Santa Maria. Allí, en eixa localitat i a l’any 1237, va ser on es va lliurar la batalla final de la conquesta de València per Jaume I, l’anomenada Batalla del Puig. Amb motiu d’agraïment, el rei el va fer construir.
Economia de l’Horta Nord.
Es tracta d’una comarca que conserva bona part de l’horta activa, en especial la zona de l’Arc de Montcada, l’Horta de Vera d’Alboraia i l’àrea que figura entre Meliana i Almàssera, amb la particularitat valenciana del cultiu de la xufa per a l’orxata. Encara que la indústria a la comarca també va tindre una importància considerable a principis del s. XX amb la fàbrica de Foios o les ceràmiques de mosaic valencià de Meliana.
Sociologia i Antropologia de l’Horta Nord
Pel que respecta a la llengua, els municipis de l’Horta Nord es troben situats dins de l’àmbit lingüístic valencianoparlant. A més a més, a l’Horta Nord, en particular a Alboraia, trobem moltes “Barraques” que en un temps passat eren l’habitatge habitual dels agricultors. Es construïen artesanalment i les parets es pintaven de blanc amb els baixos blaus. A la primera planta podíem trobar el lloc on els agricultors feien vida. En canvi, l’andana s’utilitzava com a magatzem.
En l’actualitat, les Barraques pràcticament només s’utilitzen com a casetes de camp.
Política i Administració Pública de l’Horta Nord
Esta comarca no té capital administrativa. No obstant això, cal destacar Alboraia com a ciutat on és central a l’hora de rebre actes que afecten a tots els Ajuntaments de l’Horta Nord, així com Montcada que seria considerada com a Capital Judicial.
I vosaltres, quins elements històrics, culturals, sociològics, polítics o lingüístics destacaríeu d’esta comarca? Què és allò que considereu més important a l’hora de definir-la com a tal? Ara, gràcies a les ciències socials i a La Comarca Científica, podrem aprofundir més sobre els pobles i les ciutats que la formen.
Experiències de científics socials de l’Horta Nord:
- Inma González: Estudiar i treballar alhora
- Arnau Alonso: Mitjans de Comunicació Locals (Ràdio Puçol)
- Albert Moncusí: Deganat Facultat Ciències Socials UV
