El TFM de sociologia del riberenc Alexis Lara està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Sociologia Valenciana.
⚠ Recorda citar l’autor i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!
Lara, A (2015). La Transición como matriz cultural en los procesos electorales [TFM]. Universidad Nacional de Educación a Distancia. Repositori de La Comarca Científica.
Resum del TFM de sociologia d’Alexis Lara
Durant la Transició espanyola es van succeir multitud de canvis que han configurat el patró polític i cultural del país. Van donar lloc a l’assentament d’un sistema bipartidista esgotador del projecte socialdemòcrata, deixant-lo sense marge de maniobra. Es va afermar una falta de cultura participativa entre la societat agarrada a l’apatia i la desvinculació amb els partits polítics, els polítics i la política en general. S’ha posat de manifest un comportament electoral de cansament enfront del polític i una actitud traduïda en el vot de càstig pel qual els partits que han assumit tasques de govern perden suports en pro d’aquells que els assenyalen, encara que siguin ideològicament diferents. En el moment de votar, són moltes les ocasions en les quals preval l’identitari i el sentiment de pertinença sobre el social; l’emotiu enfront del racional, encara que també existeixen un altre tipus de votants que actuen en funció de diversos factors.
El mite fundacional de la democràcia espanyola i valenciana
Totes estes bases del sistema es van forjar durant el procés de la Transició, concebut com el mite fundacional de la nova democràcia espanyola. Esta matriu cultural, fins fa poc, ha operat amb gran eficàcia en el moment de definir els marges de l’espai en què es pot moure la política i els actors socials de cada temps.
No obstant això, per a arribar a l’assentament del sistema i la interiorització del mateix per part de la societat, primerament va haver d’haver-hi una sacsejada del tauler de joc configurat durant la dictadura. Per a analitzar esta acció, el TFM es centra en els dos principals partits de l’esquerra – el Partit Comunista d’Espanya (PCE) i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) – mentre eren els únics capaços d’aconseguir una ruptura total amb l’anterior règim, havent estat l’oposició al carrer durant la dictadura franquista i tenint ara, com a rivals més forts, a sectors continuistes i reformistes del statu quo – Unió de Centre Democràtic (UCD) i Aliança Popular (AP) –.
L’estrategia política a la Transició
L’esquerra va plantejar una campanya de conquesta, això és, d’intentar abastar el major espai electoral possible, sobretot en les dues primeres eleccions legislatives. Uns comicis molt marcats pel personalisme polític, la moderació, el consens i la unitat enfront d’una memòria col·lectiva amb el passat encara molt recent. Ja en les eleccions de 1982, en les quals el PSOE surt vencedor, els temes gravitaven entorn al terrorisme, la inflació, l’atur, les vagues…en definitiva apel·lant al vot econòmic i canviant el to del consens per un de foc creuat i propaganda negativa.
Què trobem al TFM?
En el present TFM de sociologia – on es preten contestar a la pregunta de com la Transició espanyola afecta als processos electorals estatals i locals – no es centra la mirada en el període electoral – sent coneixedors, a més, que les campanyes electorals tenen efectes mínims, – sinó que es fixa una mirada longitudinal, en allò que es coneix com a campanya permanent, i que permet veure les estratègies polítiques més importants durant les legislatures.
D’esta manera, s’analitza com els resultats de les eleccions generals (fortament condicionats per les campanyes permanents) repercuteixen sobre els d’àmbit autonòmic i local, configurant una estructura política que operaria en tots ells; també veurem les estratègies polítiques del PCE i del PSOE durant la Transició, que atenien sempre els criteris de moderació i contenció predominants en aquella època; s’analitza el paper fonamental dels mitjans de comunicació, principals contribuïdors de traduir els projectes partidistes en forts lideratges i de conformar l’opinió pública entorn a uns ideals; s’examina què va ocórrer també en territori valencià, per a centrar l’estudi en la importància que va tenir la identitat en el moment de condicionar el comportament electoral; es veu que va suposar l’intent de cop d’Estat de 1981 i quines conseqüències va tindre en les exigències dels partits d’esquerra i finalment, es donen algunes pinzellades de la peculiaritat del municipi valencià d’Algemesí i de l’assentament definitiu del bipartidisme en tot l’àmbit local.
En definitiva, es realitza un repàs dels processos electorals estatals i locals des de 1977 fins a 1987, intentant desengranar com va afectar la Transició en els seus resultats finals.
